Agapito Cantinflas era un home prou reconegut a nivell social a la ciutat de Zuleva ja que aquest posseïa nombrosos possessions materials i vivia en una casa destada per la seva grandària i modernitat. Agapito era un quaranta solter no molt alt, de bon menjar, d'ulls marrons i cabell negre el qual no abundava pel seu cap. Normalment vestia de vestit. es pot dir de què als seus quaranta anys tenia la vida resolta i no li anava a faltar de res. Era una persona molt ambiciosa i curiosa el qual pensava que havia de esperimentar tot tipus d'emocions.

Un dia, Agapito es trobava assegut a la butaca del saló de casa amb una copa de whisky i gels en el seu mans esquerra, i canviant canals en el seu gegantí televisor quan de sobte va posar el programa de Jesús Calleja en el qual aquest escalava el Kilimanjaro . Agapito es va quedar una estona observant les gestes d'aquest home a la muntanya i després de vint minuts sense parpellejar davant el televisor a Agapito li va entrar la curiositat d'experimentar les sensacions (terror, pànic, adrenalina, vertigen ...) que viuen els escaladors quan s'enfronten a muntanyes tan altes i parets tan escarpades.

Va estar uns dies pensant si fer un viatge a la muntanya i experimentar aquestes sensacions serien productives per a ell o seria una pèrdua de temps.

Al final, la intriga es va oposar a la necessitat i va decidir que un cap de setmana del mes següent aniria a escalar el Massís Perdut.

 

Tot seguit, va començar a buscar per internet a escaladors que ho poguessin acompanyar el seu travessa però en el moment en què Agapito els deia on es dirigia, aquests li negaven la seva ajuda per la perillositat d'aquella muntanya.

Al matí següent va anar a esmorzar a un bar de la plaça de la ciutat, on pregunto:

-Sabeu d'algun escalador experimentat i que no tingui por als reptes?

 

El propietari del bar va respondre:

-El marit de la meva germana és escalador i pel que he sentit sobre el és molt valent.

-Està bé, si us plau, deme el teu telèfon.

El cambrer li dóna el telèfon del seu cunyat el senyor Florencio Etxeberria.

 

A la nit, quan Agapito va arribar a casa telèfon senyor Florencio:

-És vostè el senyor Florencio?

 

Al que Florencio va respondre:

-Si sóc jo, en què puc ajudar?

-Doncs miri vostè, jo sóc Agapito, un il · lustre servidor que vol escalar el Massís Perdut i necessita l'ajuda d'un escalador professional. i mentre aquesta meñana em prenia un vafé al bar del teu cunyat em parlo de vostè. Em preguntaria si li agradaria acompanyar?

 

Hi va haver un moment de silenci el qual va ser interromput per Florencio.

-Miri senyor no crec que això sigui bona idea, coneix la perillositat d'aquest lloc?

 

Agapito va respondre:

-Si senyor i això és el que realment em motiva.

-Senyor Agapito, jo no estic tan segur que això sigui una bona idea. A més, no estic segur de comptar amb el material necessari.

-Això no serà cap problema jo m'encarregaré de totes les despeses i et pagaré tot el que vulguis, els diners no suposarà cap problema.

 

Florencio anunci en un to no gaire conviccente:

-No estic molt segur de si això és una bona idea, però veient l'interès que diposites sobre ella, les ganes que tens de realitzar-la i que pagues totes les despeses no et puc dir que no. Quan quedem?

-Quan vostè mani senyor Florencio jo estic disposat sempre.

-Val doncs d'aquí a dues setmanes ens veiem al bar del meu cunyat i d'alli ens anem cap al Massís Perdut. Un consell, resa tot el que sàpigues.

 

A les dues setmanes es van reunir al lloc acordat. Florencio portava una bossa d'esport i Agapito va arribar en un tot terreny ple d'instrumental d'escalada. Agapito va dir:

-Preparat per a l'aventura?

Florencio va respondre d'una manera poc convincent:

-Si.

 

Florencio va pujar al cotxe i es van posar camí a les muntanyes. Durant el trajecte les paraules eren innecessàries dos sabien al que estaven a punt d'exposar i que possiblement no tornarien amb vida. Després de dues hores de viatge van arribar al peu de la mantaña. Allà, van alçar la vista i van veure una muntanya que es perdia en els núvols. Florencio afirmo:

-Senyor Agapito és aquesta muntanya.

 

Agapito fregant-se les mans i els ulls va dir:

-I a què esperem, anem a treure les coses del cotxe i comencem amb la gesta.

 

Escalar els cinc-cents primers metres gairebé sense dificultat, allà van fer la primera parada per reposar energies. Als trenta minuts emprendre de nou el camí cap al cim. El passar tant de temps sols sense millors distraccions fer que Florencio i Agapito parlessin dels seus problemes, els seus treballs, les seves famílies ... va trigar poc Florencio en adonar-se que Agapito era un ric capritxós.

Quan va començar a fosquejar van començar a muntar un campament base en el qual poder passar la nit.

A la nit Agapito li pregunto a Florencio:

-Florencio quan creus que arribarem al cim?

 

Florencio va respondre:

-Demà ​​a aquestes hores suposo que ja haurem arribat.

 

Agapito va somriure d'una forma molt peculiar, mig malébola, mig plaent i es fet a dormir, Florencio es preguntava que estaria pensant aquest per somriure d'aquesta manera, la qual li va causar una mica d'espant ja si alhora li va fer preguntar-se si la condició psíquica d'Agapito era normal.

Al matí següent res més despertar van recollir el campament i van continuar amb la seva travessia.

Com més abanzaban veien més a prop seu cim i el reconeixement que els faria la gent de la ciutat, ja que havien realitzat una travessia que molts no s'atrevien a realitzar i en la qual molts o la majoria dels que l'havien intentat realitzar havien fracassat en el seu intent.

A les cinc de la tarda ja podien albirar el cim que es trobava a uns cinquanta metres de la seva posició . Aquests cinquanta metres eren els cinquanta metres més complicats de tot el recorregut .

Florencio va situar les cordes i grillons de seguretat i li va posar un arnes a Agapito passa que arribés al cim . Florencio anava just darrere d'aquest per impedir que caigués al buit o passar algun imprevist .

Agapito arribo al cim després d'uns minuts de patiment i cansament en els quals s'havia esforçat més que en tot la seva vida i en els que tot i les baixes temperatures havia suat com un porc . Al cim començar a celebrar la seva arribada quan de sobte una fallada en els grillons va fer que una corda es deixés anar la qual per sort o per desgràcia havia acabat a les mans d'Agapito . en aquest moment la vida de Florencio depenia d'Agapito , Agapito es cap per la riba va veure suplicar a Florencio i de sobte va tornar a somriure com la nit anterior i va ocórrer una escena semblant a la del Rei Leon . Florencio es va precipitar al buit i va morir .