Valoracions condició humana | el-veri-del-teatre

“El fi justifica els mitjans” va dir Maquiavel i el Marqués segueix aquesta cita fins al seu punt més extrem. “Però és que jo vull fer de la meua obra un exemplar únic” diu el protagonista més ric en un moment determinat i és ací on comença una maquiavèl·lica carrera amb meta en la representació més visceral. En un terrible exercici de decadència, seguint els estaments socials, un Gabriel superb quan parlava amb el Criat passa a ser un submís del poder del Marqués, representació de la societat de l'època i del temor humà a la mort. I amb una fredor que em porta a la ment a John Doe, el Marqués treballa amb Gabriel recercant la seua obsessió i fent-me sentir por pensant que la ment humana no té límits. “La necessitat de ser correcte, la mostra d'una ment vulgar” afirmà el gran Albert Camus. No, Marqués, no ets gens vulgar.

Germán Molina

En el verí del teatre, quan el Marquès al principi es fa passar pel criat i té el primer contacte amb Gabriel, es pot observar com es pot comportar un actor, segons a qui tinga davant. Pel que després li explica, que s'ha fet passar per criat per a això mateix. Quan el Marquès li demana a Gabriel que represente la seua obra, de la mort, es dona compte que no hi ha millor forma d'actuar, que ficar-se en el paper, la qual cosa Gabriel no va poder fer fins que no va saber que estava a punt de morir. Quan després se suposa que ho va fer bé. Respecte al comportament dels personatges, si açò fora una obra basada en la realitat, crec que el comportament no seria l'adequat per a demostrar si un actor és bo o no, si es pot ficar bé en el paper o no... Els moments més importants de l'obra, segons la meua opinió, són al principi, la conversació amb el criat, el moment en què li diu que està enverinat, que en realitat no ho està, i al final, quan representa l'obra com el Marquès vol, i li dóna el verí, i mor realment.

Marina Gabarda

Al llibre podem veure dos personatges diferents, amb diferents principis i formes de pensar i d’actuar, però units per una cosa: el teatre. El Marqués el que volia era gaudir amb la millor representació de la mort, i que no és altra que la mateixa mort, la mort real. Per això, per pur plaer intel·lectual, per una ambició sense límits és capaç de matar fredament un altre home, servint-se d’enganys i manipulacions, donar-li una mort lenta i agonitzant, tractant així el sofriment d’una persona com un espectacle, creient-se el propietari de la seua vida. Realment aquesta actitud i manera de pensar em pareixen deplorables i indignes, i fan del marqués un individu deshumanitzat. En la meua opinió Gabriel, creient-se dominar la situació, és manejat pel marqués, deixant-se dominar per l’estructura social a la qual està sotmesa, sent massa tard quan vol fugir. Dos únics personatges en tota l’obra, però suficients per a carregar amb tota ella.

Jorge Moreno

En aquesta obra entra en joc la vida i la dignitat d'una persona. El marqués, ple de maldat, egoista i amb sentit comú, em pareix que la seua actuació és molt poc coherent i que el seu comportament no és per a res moral, enganya un xic per a la seua pròpia felicitat. Açò estaria bé si el Gabriel no perdera la vida a canvi de la felicitat i la satisfacció del marqués. Per un altre costat Gabriel és vanitós i una mica cregut, va amb aires de superioritat al principi de l'obra, però que a poc a poc van disminuint, perquè la seua innocència ha fet que la seua vida córrega perill, a pesar de la seua professionalitat és enganyat. Finalment, crec que l'obra conté conductes molt poc morals, que hui en dia inclús existixen, no en eixe pla però si en altres, com per exemple l'esclavitud, cada vegada mes reduïda.

Nerea Julián

En l'obra es tracta molt el tema de la mort, el Marqués és un personatge prou egoista ja que, per exemple, vol saber el que és i com és la mort realment i per a això és capaç d'arribar fins a matar un altre personatge, és un home roí i molt poc generós. Mentre que Gabriel és un personatge un poc més humil, fa el que es puga per a poder trobar treball, accepta fer una prova per al marqués sent que ell diu que ha de preparar-se les seues actuacions, inclús representa l'obra sabent que ha sigut enverinat pel Marqués, en part per a salvar la seua vida també. També és una persona prou impacient, ho mostra quan està esperant el marqués abans de saber que el criat era ell disfressat. És prou divertit, quan parla amb el criat a vegades es riu, i se li nota que li agrada molt el teatre, sobretot quan està parlant amb el criat d'això.

María Cortés

Es pot apreciar un comportament roí i miserable per part del Marqués; que esta disposat a arriscar la vida d’una altra persona, per una ambició alimentada per fins completament egoistes. El marqués es un individu vertaderament absort en si mateix sense consciència ni sentiment algun cap als altres i per a qui les regles socials no tenen cap significat. Per aquest motiu no sent cap remordiment a l’hora de assassinar a Gabriel, l’utilitzà com si fos qualsevol altre objecte d’usar i tirar amb l’únic objectiu de la satisfacció dels seus propis interessos.

En contraposició tenim a Gabriel, l’actor que contractà el marqués, en un punt de la historia quan està a la vora de la mort canvia i demostra un comportament sumis mentre clama per la seua vida.

Jorge Miquel

A El verí del teatre es barregen una sèrie de sentiments entre els protagonistes. Tan sols un dels dos sap a tota hora el que passarà i sovint es victoreja d'això. Tenim en compte l'egoisme, la mort i la generositat. Per una banda està l'egoisme del Marquès, que amb la seva astúcia aconsegueix transformar la ment de Gabriel, que entre tant engany no sap com reaccionar-hi i es deixa fer pel Marquès, fent coses que en una altra situació no hauria fet. La mort té un paper molt important a l'obra, és el motiu de moltes actituds, representacions i reaccions. Tampoc podem deixar de banda els sentiments, principal motiu de la majoria de discussions produïdes a l'obra. Com a punt i final podem dir que es tracta de la representació verídica de la seva mort real. Arribant-nos a confondre, sense adonar-nos, del que és realitat i el teatre pròpiament dit.

Carla Monrabal

Què fer si una persona s'obsessiona tant per alguna cosa que pot arribar a fer qualsevol cosa per arribar al seu fi? Què fer si inclús arriba a matar per a aconseguir-ho? Una sensació d'obsessió i inclús bogeria per arribar a la perfecció més absoluta d'una obra escrita pel propi marqués. Este personatge adquireix, a mesura que passa l'obra, un egoisme cada vegada major preocupant-se només per la representació de la què ell mateix és autor. Sense importar-li que estratègies seguir per a aconseguir eixa, ja anomenada abans, perfecció és capaç d'enganyar, trair, fer patir i provocar la mort. A mesura que avança l'obra aquest personatge passa de ser un simpàtic home de classe alta a un home que va perdent el cap i cometent bogeries sense tindre en compte els sentiments amb una acció que ja portava planejant molt de temps... i tot açó... Per a què? Només per a fer el més real possible la seua obra, per a representar de la manera més real que és possible la mort.

Laura Delgado

Sobre la condició humana del llibre respecte als diferents sentiments que vol representar el Marquès a la seua obra, fins arribar el punt de enverinar-lo, per a que l'obra siga perfecta, ja que és l'única forma de poder interpretar-lo amb els mateixos sentiments que l'autor, el Marquès, vol que la seua obra siga interpretada. Aquest personatge li dóna molta importància a la mort i com ha de ser interpretada i els sentiments que ha de fer sentir en cada moment, d'aquesta manera obtindrà l'obra perfecta, d'aquesta manera el Marquès dóna entendre que no té ninguna consideració amb Gabriel i amb la vida d'aquest ja que el mata per a aconseguir el que ell vol, d'una representació perfecta. En canvi per a Gabriel açò de la mort el pareix que està exagerant ja que ningú seria capàç de matar a altre ser humà, i el que ell vol donar a entendre és que una representació perfecta no pot ser, ja que per a cadascun no té el mateix significat una cosa o altra.

Mara Pérez

En aquesta obra es tracten temes molt profunds com la mort. El Marqués es comporta de forma bastant egoista, ja que no li importa que per aconseguir els seus propòsits jugue amb la vida i siga el causant de la mort de Gabriel, com si d’un Déu es tractés. Sols vol que li transmeten el que se sent quan s’està a punt de morir, és a dir, transportar la seua cruel obra a la realitat. Vol que un actor escenifique la mort a un altre nivell, que senta el dolor i que gemege, això el fa un home sense moral ni compassió, pel que no hauria de ser considerat un home. Gabriel és un poc arrogant, això el fa més confiat, i lluita per la seua vida sense quasi importar-li ja la seua dignitat, però cal recordar que acaba en eixa situació en part per la seua cobdícia i altivitat.

Esther Carracedo

La meua opinió sobre la condició humana és que els humans tenen una actitud mala, al llarg de l'historia, els humans ha fet coses molt males, ha exterminat milions d'espècies i moltes coses més, però això no és el pitjor, els humans, sense entrar en el tema de la religió, tenen molta por a la mort però hi ha gent que juga a ser Déu i a matar gent sense pensar en la por que els dóna la mort, la por a la mort arriba a tal extrem que Friedrich Wilhelm Nietzsche, un dels majors exponents de l'ateisme va arribar a convertir-se al cristianisme abans de morir.
Els humans hem fet de la nostra curta existència a la terra una vida en què els diners són el més important, i en la que sense diners no podem fer res.

Francisco Pastor

Carmen Cánoves

En aquesta obra de Rodolf Sirera apareixen a soles dos personatges, els dos principals. Al llarg de tota la història mantenen una llarga conversa. Aquests són el Marquès i Gabriel de Beaumont. Al principi, el Marquès es fa passar pel criat, donant els seus arguments de l’ actuació que fem en la vida real. I és per això que la gent actua d’una manera amb una persona i d’una altra amb una altra. Quan Gabriel sap que és el Marquès, abandona el seu to d’importància, de seguretat i canvia la forma d’expressar-se i el seu tractament. Gabriel és un famós actor, i el seu lloc depèn el seu art. Mor fent un passatge de mort enverinat pel Senyor Marquès, que vol que la seua representació siga la més real possible, una representació única. Li dóna igual que per això mora un admirable actor. És per açò que en ell destaca la seua fredor.

Richard Estevan

Al Verí del teatre es pot trobar molts aspectes de conducta, ja que és una obra plena de bastants i diferents formes d'actuar. Entre aquestes destaca com a principal, l'egoisme, per part del Marqués, evidentment, que només pensa en satisfer les seues necessitats i desitjos sense pensar el malestar i sofriment de Gabriel, que pateix per tal de salvar la seua vida. Respecte al concepte de la mort està exposat d'una manera molt senzilla, insignificant que no té ninguna importància. Des del meu punt de vista, l'obra està basada en una crítica social de la societat egoista, de la societat que imposa poder sobre la menys afortunada o més dèbil. Podem afegir que en l'obra hi ha una passió pel món teatral, que fa que l'autor relacione la vida real amb aquest. També l'art exerceix influència sobre la realitat que la transforma en un món més artístic i fantàstic.

Widad Mâmmer

El Marqués actua d'una manera sorprenentment inhumana davant de la mort, no li importa el més mínim la mort de Gabriel de Beaumont i la seua desmesurada passió pel teatre i per veure la seua obra ben representada, amb realisme i sentiment, el fa tornar-se boig i convertir-se en una persona freda i manipuladora, sense cor i amb un pensament maquiavèl·lic. Gabriel de Beaumont té un canvi sobtat de comportament quan s'assabenta de què el criat és en realitat el Marqués. De comportar-se amb aires de superioritat davant del suposat criat explicant-li coses sobre el teatre i cridant-li quan no li fa cas passa a demanar una i mil vegades perdó per haver tractat així el Marqués. En l'actualitat hi ha persones amb aquest tipus de comportaments. En la televisió apareixen tots els dies persones que han matat altres persones sense pensar-s'ho ni un segon, i persones que canvien de comportament depenent d'amb qui es troben hi ha moltíssimes hui en dia.

Claudia Estevan

Els personatges d'aquesta obra tenen una personalitat molt marcada i l'escriptor exagera aquestes dos personalitats per donar un to d'humor a aquesta. El marquès per exemple, és un home fred, apassionant del teatre, cabut i està obsessionat amb la seua obra i la manera en la qual vol fer-la. Per altra banda està Gabriel l'actor que contracta el marquès per representar la seua obra, la qual vol que siga única i el més real possible. Gabriel és un home que no dubta de la seua experiència com actor. En l'actualitat moltes vegades també es busca el real en el fictici, és a dir, en aquesta obra és reflecteix com una obra teatral en la qual s'actua es transforma en alguna cosa real ja que el marquès volia vore com moria un home representant-la sense actuar.

Noelia Valero

Al meu parer el comportament del Marquès en aquesta obra és totalment immoral i irrespectuós amb el de l'altra persona. Al principi, el Marquès vacil · la a Gabriel fent passar per un criat qual cosa es pot entendre. En el moment ho droga ja es comença a excedir del que és habitual. Després, li fa creure que la copa de vi que li va servir al principi contenia verí i l'obliga a representar una obra la qual Gabriel no coneixia i quan aquest llegeix el paper i es nega a representar li diu que si no la representa i si la representa però no com el Marquis espera, morira enverinat i no rebrà el antidoto.Por últim, quan Gabriel acaba de representar l'obra amb tota la seva passió i tenacitat millor que mai ho havia fet aquest li dóna el supòsit antidoto que en realitat era el verí i el veu morir davant els seus ulls, cosa que havia premeditat des d'un principi ja que el es cap a cridar cun científic i necessitava veure-ho amb els seus propis ulls.

Adrián Calomarde

Pel que fa a la condició humana, hi ha a l’obra una mena de sentiments i comportaments molt variats. L’obra tracta de dues persones que representen una obra teatral feta per un dels dos, però el que no sap és que aquesta representació será la última que farà en la seua vida. L’actor es comporta de manera molt diferent segons les circumstancies en les que es trova i amb la persona en la que parle. El seu comportament és molt diferent quan parla amb el criat i quan parla amb el marqués, que són la mateixa persona. També el marqués té un comortament distint al llarg de l’obra. L’extrem que es veu en l’obra és la por a morir, la por a deixar aquest món i no saber el que passarà després. Per a mi la condició humana d’aquest teatre és ben clara, tothom pot ser molt important, però també tothom pot tindre i té por a la mort, d’arribar l’hora de ser insignificant i no valdré més que un muntó de pols.

Ayoub El-Quobbaâ

VALORACIONS DE LA CONDICIÓ HUMANA

A l'obra de Sirera, els dos personatges que apareixen, Gabriel i el Marqués, mostren actituds molt diferents. D'una banda, el Marqués que inicialment actua com el criat, al es mostra com un home silenciós, correcte i educat, però al desvelar la seua identitat ja es mostra com realment és, un home d'una classe social elevada, que com és evident es creu superior als altres. És un home tranquil endinsat en la passió del teatre, però al mateix temps és un home amb una gran frialdat i una actitud maquiavèl·lica i manipuladora, ja que acaba fàcilment sense penedir-se amb la mort de Gabriel. Per un altre costat es troba Gabriel , un noble actor que inicialment es mostra un poc maleducat i impacient perquè el Marqués no apareix, però quan el criat comença a parlar inicia una conversació amb ell sense cap problema. També és un home educat que exerceix correctament la seua professió. Finalment el Marqués acaba amb la seua vida enverinant-lo i d'ací el títol de l’obra, “El verí del teatre”.

Mª Paz Muñoz

En aquesta obra podem apreciar l'egoisme del Marqués tan sols llegint com pota arriscar la vida d'una altra persona a soles pensant en si mateix tenint així un comportament mlt misserable. Per una altra banda està Gabriel, qui al principi de l'obra es mostra una mica impacient, Però a poc a poc es va veient que és bon home que acava mort pel verí que li va donar elmisserable i roí Marqués. Fins açí no et dones compte del significat del títol, després d'açó ho entens el perquè de "El verí del teatre".

Darío Cortés