Valoracions de l'obra

Així com Sartre utilitzà la seua nàusea per parlar de la seua filosofia, Rodolf Sirera utilitza el seu verí per mostrar-nos les grans possibilitats del seu teatre, el qual no es queda en narrar una història. El verí del teatre és un dels clàssics del teatre català del S.XX molt merescudament. Aquest diàleg entre dos personatges és una dissertació sobre el fet del teatre, és un estudi del comportament humà, és una recerca de la perfecció i, principalment, és una gran obra literària. I és que per a Sirera (i per al Marqués) el teatre ha de ser excel·lent, on la representació, plena d'emoció i allunyada de la ficció, és el més important, perquè són les mateixes vida i ànima qui han de representar. Una trama perfecta que transcorre sense parangó, un Marqués memorable i un dramàtic final en el qual Gabriel es queda sense oferir l'obra de teatre perfecta. Un dramàtic final on Sirera sí que acaba per oferir-la. 10.

Germán Molina

El verí del teatre és una obra de teatre situada a París en 1784. Protagonitzada per dos personatges, el criat (que després resulta ser el Maquès) i Gabriel de Beaumont. És una obra basada en la representació del teatre dins d'una obra de teatre. El Marquès té una cita amb un dels millors actors d'eixos temps, en la que li demana que li represente la mort, obra escrita pel Marquès; per la que decidix donar-li un verí perquè puga interpretar bé. El context que té l'obra, m'ha agradat molt, la forma que s'ha anat desenrotllant l'obra ha sigut molt entretinguda, i el diàleg que hi ha entre el Marquès i Gabriel, la forma com es parlaven, ha sigut molt interessant. L'extensió que té l'obra, a pesar de ser tan curta, crec que ha sigut l'adequada. El que més m'ha agradat del llibre, és sens dubte el final que té, gràcies al verí i a l'engany del Marqués.

Li pose un 9

Marina Gabarda

D’ “El verí del teatre” podríem dir moltes coses, la veritat és que és una obra de teatre singular, on es parla del propi teatre i del comportament humà, de les ambicions de les persones i fins a on poden arribar. Una de les coses que més m’ha agradat ha sigut el seu extraordinari final, que porta tota l'essència del llibre. Un final realment sorprenent i inesperat amb el qual l’obra adquireix un sentit complet. Al el meu punt de vista, aquest final se’ns va presentant a poc a poc, a mida que se’ns va revelant la verdadera intenció del marquès i l’ambient es va fent cada vegada més angoixós i tens. Al llibre es parla molt sobre com perceben cadascun dels personatges la idea de teatre i sobre què és per a ells aquest art: els sentiments dels personatges i que s’han de transmetre al públic, la manera d’interpretar... Tot açò ens va apropant a aquest final, sense el qual, l’obra no seria la mateixa. La meua nota és un 8.5

Jorge Moreno

El Verí del Teatre, com el seu propi nom indica, és una obra teatral en què l'autor ens pretén fer veure un poc més enllà de l'actuació i de la posta d'escena. En aquesta obra podem veure un dels principals perills que té el món de l'actuació, a través de la maldat del marqués, qui molt hàbilment fa que Gabriel represente tal com hauria de ser la seua obra, amb mort inclosa. És a dir un actor pot ficar-se tant tant en el paper del seu personatge que corre el risc de perdre la seua personalitat i la seua pròpia identitat. Esta és la part del teatre que ens vol fer veure l'autor i que, en la meua opinió aconseguix prou bé. A més em recorda a una pel·lícula, Cigne Negre, que parla, precisament, del sentiment i passió que la ballarina posa en el ballet que traspassa la ficció per a convertir-se en realitat. La nota que li pose és un 8.5, m'ha agradat molt el plantejament de l'obra.

Nerea Julián

Aquesta obra tracta una història sobre un marqués que parla amb un actor per a que interprete un tros, que per a ell és important, d'una obra escrita per ell. Gabriel, l'actor, al final accedeix a fer una prova, ha de fer-ho de la manera més realista possible. Per a aconseguir esta actuació tan realista, el marqués és capaç de fer qualsevol cosa. Cada personatge veu el teatre d'una manera distinta, per al marqués el teatre ho trobem dia a dia, sempre estem actuant inconscientment, depèn de la situació o les persones actuem d'una manera o d'una altra. I segons aquest no es pot representar bé una obra que tracta un tema que no hi ha viscut, diu que el teatre cal sentir-lo, deixar-se portar sense deixar de ser nosaltres mateixos, però posar-se en la pell del personatge. I segons Gabriel el teatre és quelcom que ha d'estar preparat, ell necessita aprendre’l i estudiar una obra abans de representar-la. M'ha paregut un llibre un poc rar, mai havia llegit quelcom així, que parle sobre el teatre dins d'una obra de teatre, m'ha sorprès i m'ha agradat. És curt i m’ha sigut fàcil de llegir. Jo de nota li posaria un 8.

María Cortés

L'obra "El verí del teatre", és una obra teatral del segle XVIII de l'autor Rodolf Sirera. En esta obra apareixen només dos personatges, Gabriel, convidat al palau del Marqués i un criat, que més tard es desvela com el Marqués mateix. Ells dos mantenen una llarga conversa que principalment es basa en el concepte de teatre, on segons Gabriel, les obres es representen ficant-te en el paper, sense actuar com en la vida real, utilitzant la col·locació correcta de la veu i transmetent els sentiments. Però és ell mateix qui afirma que hi ha un punt en què no distingeixes on comença i acaba la ficció. I és en eixe punt on el mateix Gabriel es va trobar quan va representar el monòleg rebut pel Marqués, ja que la millor forma de representar la mort és sentint-la i experimentant-la tu mateix. La meua nota és un 8.

Mª Paz Muñoz

En aquesta obra, Rodolf Sirera ens endinsa en una història poc convencional amb una brevetat incomparable, però plena de reflexions i veritats. Un diàleg entre dues persones, que de vegades arriben a tindre dues identitats i propòsits. Estem davant d'una obra enigmàtica, temptadora i sorprenent, on les paraules poden canviar situacions, actes i fins i tot vides. Dins de la seua brevetat podem pensar que la principal intenció de l'autor és fer-nos pensar en la complexitat del món del teatre, fer-nos saber que no és tan sols representar, sinó que es tracta d'un sentiment que s'ha de portar dins i que per a poder fer-ho de la millor manera has d'estar vivint realment el que passa a l'obra. Aleshores podem concloure dient que el concepte de teatre gira al voltant dels sentiments, que al seu torn giren al voltant de la vida quotidiana de l'actor. Li fique un 8.

Carla Monrabal

Quan vaig escoltar per primera vegada el títol de l'obra que treballaríem aquest trimestre no se'm va ocórrer ni un sol moment un tema semblant al que he pogut llegir en l’obra.És una obra que m'ha paregut molt interessant ja que porta el concepte del teatre més enllà del que podíem imaginar abans de llegir, ja que per al protagonista, el teatre deixa de ser una simple representació per a donar pas a tot un món de sensacions, sentiments i inclús traïcions a l'hora d'enganyar per a arribar al fi desitjat.Al meu parèixer l'obra pot ser de vegades pesada de seguir ja que hi ha alguns monòlegs prou llargs, del Marqués sobretot. Està obra m'ha sorprés molt i l'únic “però” que li donaria seria que encara que m'ha paregut un bon final, m'haguera agradat saber que passa un poquet després de la fi de l'obra.

A aquesta història li pose un 7.75.

Laura Delgado

L'obra en general no m'ha paregut que siga molt roïna, ja que per ha ser tan sols dos personatges no n'hi està res mal l'únic que m'ha fallat ha sigut el final, perquè costa un poc d'entendre-ho. De l'obra hi ha diverses parts d'ella que m'ha impactat, sobretot la que sense que el Marquès li diga a Gabriel que ell ha sigut enverinat, ell ja s'imagina el pitjor i quan després li diu que els primers símptomes eren d'una droga, i l'antídot és el verdader verí. El concepte del teatre m'ha paregut que està molt bé, ja que com he dit abans tan sols està feta amb dos personatges, però està molt bé estructurada, ja que per eixa raó a mi no em solen agradar molt els teatres i més aquest que té tan sols dos personatges, però apesar d'aquesta raó està molt bé. I l'altra cosa que m'ha impactat ha sigut com el Marquès, per a aconseguir una interpretació perfecta i real ha fet que Gabriel caiga mort de veritat en eixa escena. La meua nota és un 7'5.

Mara Pérez

En aquesta obra es tracta la concepció del teatre des de dos punts de vista ben diferents que acaben per coincidir en un sol. D’una banda, el Marqués està convençut que l’autèntic teatre és la representació vivida i sentida del personatge, de forma que l’actor interpreta el personatge com si es tractés d’ell mateix, com si fos una realitat. D’altra banda, Gabriel creu que el teatre és una ficció i és tracta d’actuar representant un personatge. Així el concepte del teatre es tractat a fons pels dos. L’autor ens sorprèn cada cop descobrint-nos els ardits en els que cau Gabriel. Així dóna la sensació que a cada pàgina hi ha elements nous per descobrir. L’estructura em resulta senzilla, ja que es tracta d’una història sense divisions físiques, sols les marcades per la trama. Per l’anterior mencionat i per la brevetat de l’obra li pose un 7.

Esther Carracedo

La meua opinió sobre aquest llibre, El verí del teatre, és un llibre que es centra en els canvis de guió, per exemple quan Gabriel pensa que està parlant amb el criat i en veritat està parlant amb el marqués, o quan pareix que es va a morir i el marqués li dóna l'antídot però en veritat està enverinant-lo i Gabriel ho pren pensant que el marqués ho deixarà viure. Aquest llibre és curt, no arriba ni a les 40 pàgines; però a la vegada molt interessant i a mi em va enganxar i el vaig llegir en molt poc temps. Verdaderament jo no esperava que el final d'aquesta història fora que el protagonista fora a morir i el marqués ho enverinara i es quedés a veure-ho com si fos una cosa d'allò més normal.
La nota que li pose és un 7

Francisco Pastor

El Verí del Teatre, és una obra teatral on ens veu una miqueta més enllà que sols l'actuació. En l'obra podem veure a través del Marqués els perills que tenen el món de làctuació, que es veu quan fa que Gabriel represente l'obra teatral tal i com és la seua obra, morint-se i tot. És a dir s'ha ficat massa en el paper del personatge al que representa, corrent el risc de perdre la seua pròpia identitat, sent completament una persona distinta. En la meua opinió l'autor aconseguix molt be el que realment ens fa vore, ja que traspassa la ficció convertint-se en realitat en el sentiment i la passió en tota l'obra. La meua nota per aquesta obra es un 7.

Carmen Cánoves

Aquesta obra teatral es desenvolupa a París al 1784 i ens mostra les intencions experimentals d’un marquès interessat pel teatre. Aquest, decidit a experimentar un canvi pel que fa a les representacions teatrals, crida un actor, Gabriel, a qui li demana que represente una escena molt especial; la mort. El marquès; l'obsessió del qual pel teatre es de psiquiàtric; està disposat a proporcionar-li una ajuda a Gabriel perquè la representació sigua el més encertada possible. Molt hàbilment enganya a l'actor fent-li creure que està enverinat per a que es fique en el paper, pero quan Gabriel termina la seua actuació, el marqués li dona "l'antidot", que es el vertader verí. Aquesta es una historia curta que dona una visió molt original del realisme, el protagonista vol donar tant de realisme que el porta fins al extrem. Li posaria un 7.

Jorge Miquel

L'obra està feta d'una manera que fa reflexionar al lector sobre l'actual comportament de la societat, el canvi d'aquest que hi pot tindre una mateixa persona perquè tothom sàpiga valorar l'interior de la resta i no l'exterior. L'autor o millor dit el personatge principal tracta el teatre com una realitat, és a dir, per a ell el teatre ha de ser representat d'una manera en què el públic senta i visca els fets que hi tenen lloc damunt l'escenari. Intenta fer que aquell moment es transmeta com qualsevol altre de la nostra vida amb la mateixa intensitat i fluïdesa. Respecte a la meua opinió l'obra no m'ha produït molt d'efecte ni sensació alguna. Pense que és una obra un tant estranya que no és pròpia del meu gust. Com a conclusió, la pricipal finalitat, des del meu punt de vista, és la reflexió de l'egoisme del Marqués. La meua nota és un 6.

Widad Mammer

Aquesta obra m'ha agradat molt ja que la història és curiosa i entretinguda. Els personatges tenen cada un d'ells un somni, el marquès vol representar el final de la seua obra i Gabriel vol donar-se a conèixer i mostrar els seus dons com actor. A la fi per al menys un d'ells ho compleix. En general l'obra està molt bé ja que conté un vocabulari senzill i no és molt llarg ni pesat per a llegir. El nom de El verí del teatre té a vore amb l'obra que ha fet el marquès per a que la represente Gabriel. El verí es el protagonista de l'obra perquè el marquès el que realment vol és una representació que siga real i única, és a dir, que mai més és puga repetir i l'actor senta de veritat el que és la mort.

Noelia Valero

“El verí del teatre” és una obra de teatre ambientada en París en 1784 que m’ha agradat, ja que és breu, molt interessant i entretingut però que a vegades és avorrida, sobretot quan es fa la descripció de l’actuació de Gabriel. Pense que es podria contar això d’una manera més àgil i amena, encara que també cal dir que es tracta d’una història breu i fàcil d’entendre. Conta una història una mica estranya, en la què hi ha una obra de teatre dins d’una altra,i què per tant es tracta d’una història diferent, en la què el Marqués vol que Gabriel represente un passatge de mort. És per això que li fa entendre que li a donat verí en una copa per a què l’interprete amb la màxima realitat possible. Finalment, l’antídot que li dóna per la seua majestuosa representació resulta ser el verí que el mata. El recomanaria a persones de la meua edat i més majors que jo perquè pel seu argument els agradaria i crec que els podria interessar llegir-se una de les obres més importants de Rodolf Sirera. Per açò li pose un 6.

Richard Estevan

Aquest llibre m’ha paregut una mica extrany, m’ha agradat el mode com està escrita l’obra, sobretot com s’introdueix el concepte del teatre dins del propi teatre. El que no m’ha agradat ha sigut la fredor en la que el marqués acaba amb la vida de l’actor sense cap mirament. L’obra està feta de manera que a la mateixa obra de teatre hi ha una altra representació teatral. El concepte de teatre que ens proposen és literalment ficar-se dins de la pell del personatge, ser el personatge i ni interpretar-ho sinó donar més que realisme, donar vida o, en aquest cas, mort al personatge. L’obra tracta de dos homes que interpreten una obra teatral escrita per un d’ells dos, el que no sap l’altre és que al final la representació no és de les que ell està acostumat a fer sinó que, en aquest cas, va a interpretar la seua última gran escena.

Ayoub El-Quobbaâ

Jo crec que el tipus de teatre que apareix en aquesta obra és la tragèdia. Ja que, aquesta obra causa una sorpresa per una actitud poc correcta i immoral per part d'un dels protagonistes. A més, aquesta obra finalitza amb l'assassinat d'un dels personatges a mans de l'altre, de manera que es pot afirmar també que té un final tràgic i desgraciat. El que més m'ha agradat d'aquesta obra és que al principi es pot observar la diferència d'amabilitat o respecte amb les persones tractem a la resta de persones en funció al lloc que ocupa en una sociedado al nivell adquisitiu que posseeixen la qual cosa al meu parer això és un error i s'hauria de tractar a tots per igual. El que més m'ha cridat l'atenció és el nivell de fill putismo que posseeix el Marquès ja que és capaç d'assassinar una persona per complaure a si mateix i donar-se el gust de veure a algú morir a causa que es considera un científic i necessita veure la mort amb els seus propis ulls per creure-la.

Adrián Calomarde

Aquesta obra teatral em pareix diferent de la resta d'obres que m'he llegit fins ara, per això m'ha agradat. És una obra de teatre dins d'una altra obra de teatre i mai no havia llegit cap obra d'aquest tipus. És curta i fàcil de llegir per això no es fa pesada com succeeix amb algunes obres que m'he llegit. El títol té dos significats, un real, ja que el verí és el causant de la mort de Gabriel de Beaumont al final de la història, i altre, metafòric, que és la passió verinosa que té el Marqués pel teatre, desitjós d'experimentar les seues cíniques teories sobre la representació de la mort, fent servir Gabriel de Beaumont de conillet d'índies. El final m'ha paregut molt tràgic i sorprenent a l'igual que el comportament del Marqués que no dubta en fer que Gabriel ho passe mal pensant que morirà i després assassinant-lo de debades. Li pose un 7.

Claudia Estevan

Aquesta obra m'ha agradat prou. No sols per la brevetat d'aquesta sinó perque m'ha paregut interessant, i a més a més la progressió era molt lleugera i ràpida. També m'ha agradat molt el personatge d'el Marqués, per la seva frialtat amb la mort de Gabriel i la seva passió per el teatre, així com el seu pensament calculador.

El final m'ha sorprés per lo tràgic que ha sigut, no m'ho espereva, però aço és el que tenen les bones históries, que són difícil de preveure. Ho recomanaria a tot el món que, encara que no li agrade llegir, este llibre li agradarà.

A la fi, m'ha sigut prou agradable la lectura, tot i que el teatre no és el meu punt fort. La meua nota és un 7'75.

Darío Cortés