L'AMOR

Nosaltres som les encarregades d'esta tasca encomanada per la professora de valencià. Esta tasca està basada en els diferents tipus d'amors que apareixen al recull de contes de Monzó. A continuació explicarem els tipus d'amor que hem trobat.

L'honestedat tracta d'una infermera que ha aconseguit una cita amb el nòvio de la seva millor amiga per a gitar-se amb ell, però al final, ho fa amb el nou metge.

El tipus d'amor d'este conte esta basat en el plaer sense cap compromís, que només volen anar al que van sense cap volta i ella es deixa fer.

“...és un home que no està gaire per romanços, que el que menys li interessa en el món és parlar... que si l'ha convidava a sopar a casa és per empalar-la al cap de pocs minuts, damunt de la taula”

"...anar a casa d'ell i deixar-se fer”

L'amor ens parla de la submissió i el menyspreu amb el que una dona tractava el seu amant, un futbolista, era el motiu perquè ell estava tan enamorat, ja que quan ella canvia deixa de sentir el mateix que abans.

És un amor no correspost, ja que ell estava enamorat d'ella i ella encara que també el volia es fa la dura perquè ell ho passarà malament. “...es fiquin al llit, el futbolista es posa tan content que no acaba de creure-s'ho i plora d'alegria, com altra dona.”

”...ella l'estima, i sap que si fa veure que és dura és per no caure en la trampa, per no enamorar-se d'ell tant com ell està enamorat d'ella”

Vida matrimonial tracta d’una parella que s'adona després de vuit anys de matrimoni, que s'han distanciat, han perdut la confiança i ja no es coneixen tan bé com abans.

Es referixen al sexe, ja que al no tindre tanta confiança a pesar que els dos volgueren fer-ho, per por al rebuig de l'un o de l'altre ningú es diu res i acaben masturbant-se i quan s’donen i ho parlen els dos sí que volien fer-ho. Amb açò ens vol dir que en una relació les coses s'han de parlar i s'ha de tindre confiança per a dir les coses.

“El Zgdt es gira de costat i es masturba procurant no fer gens de fressa.”

“¿Tan poca confiança es tenen, tan estranys són ja l'un de l'altre, que ni això no li pot dir”

La submissió tracta d’una dona que busca un home que li mane, que la utilitze, perquè en el fons sap que el vertader submís serà ell, ja que no podria prescindir d'ella.

Aquest amor com bé diu el títol es basa en la submissió, un home que en el llit li fan tot el que el vol sense que ell s'haja de preocupar d'ella, i que li dóna igual que ella no tinga plaer, només disfrutant ell li sobra i ell sap que en quant li diga qualsevol cosa ella estarà als seus peus.

“Troba que és ridícul, un home amb els ulls enamorats i dient-li: <<T'estimo >>”

“Un home que al llit, la faci servir com li vingui de gust, sense preocupar-se pel d'ella”

“Vol que li pequi també a casa..”

El cicle menstrual comença amb una parella, Pti i Grmpf, que estan enamorats un de l'altre, però no s’ho diuen,

"...,la Grmpf, està enamorada de Pti i el Pti de la Grmpf. Però como que el Pti té un punt entre tímid i orgullós, no n’hi diu res, a la Grmpf, i la Grmpf acaba creient que de fet no està enamorat d’ella"

Per tant Grmpf decidix oblidar-se de Pti, i ho fa amb Xevi que acaba de deixar-ho amb la Mari. Xevi i Grmpf es casen,

"Xevi i la Grmpf es casen de seguida"

Per Pti s'assabenta i va cap a ella, i li diu que la vol, però ella el rebutja, perquè és tard i està enamorada de Xevi que al mateix temps, ell es troba amb la Mari,

"..., el Xevi s’ha trobat, camí de l’oficina, amb la Mari. Només de mirar-se als ulls s’adonen que trencar va ser un error"

I decidixen anar-se'n a viure junts, deixant-li a Grmpf una nota explicant-se'l. Ella flama a Pti i li diu que s’ho ha pensat millor, però ara és ell qui li diu que és tard. Grmpf cau depressiva, per un company de treball.

"Ella, ara, només pot pensar en el Xevi, fins que la ferida es cicatritzi"

Toni l’ajuda com a amic i res més, i està amb ella, passegen junts, van al cine... Fins que un dia, Toni troba a l'Anni, i s'enamora d'ella, deixant a Grmpf sola, que ella en 'venjança'.

"Com a revenja, la Grmpf se’n va a un bar i es fica al llit amb el primer que troba.."

Va al primer bar que veu, i es gita amb un alemany, que està intentant oblidar la seua amada Fiona. En este conte, es pot veure una “relació amorosa múltiple”, on s'intenta oblidar una persona substituint-la amb una altra, sense pensar que algun dia pot tornar a aparéixer i canviar-te tot. I ací és el que ocorre, que intenten substituir la persona que volen per a oblidar-la, i després apareix i els canvia tot, per a bé o per a mal.

La Fe, on l'autor relata el diàleg entre dues persones on ell li declara un amor pur i vertader a la seua estimada.

"T’estimo perquè ets diferent de totes les dones que he conegut a la vid. T’estimo com no he estimat mai a ningú, i com no podré mai estimar"

Ell li repetix i li repetix que el vol molt i que és un amor vertader perquè el sent i ho nota,

"Ho sent. T’estimo. T’estimaria en silenci, d’amagat. M’esperaria que sortissis de la feina només per veue’t de lluny. Com pots dubtar que tèstimo?"

Però ella li diu que li ho demostre, amb fets o amb qualsevol cosa, perquè només amb paraules no es té proves que el vullga. Ella torna a insistir que ho demostre per poder creure's que és veritat que ho sent.

"Dius que m’estimes, sí. Però són paraules, i les paraules són convencions"

Però ell es nega a demostrar-ho dient que s'ha de creure les paraules que li diu. Tindríem un amor, d'una banda, sincer pur i vertader, perquè en tot moment, ell li diu i li repetix que la vol i que vol estar amb ella en tots els dies de la seua vida. Però tal vegada podríem afegir que és un tant obsessiu pel fet que “T'estimo mes que a mi mateix" o "Per tu donaria la vida, em deixaria escorxar de viu en viu, que juguessin amb els meus ulls com si fossen bales” no són frases que se solen dir quan et declares.

Pigmalió és un xicoteta història que es basa en una relació entre un home i una adolescent, on ell s'enamora d'ella, però acaba basant-se en una relació de sexe. Apareix un amor d'allò més carnal i passional, basat principalment en el sexe i en l'obtenció del plaer mutu. Ell domina la xica, per a fer tot el que vullga amb ella.

"Només cal que m’ho diguis i m’arrossegaré pels carrers"

Però ella tampoc oposa cap resistència, i disfruta les ordes de l'home.

"Ara la noia és als seus pues, amb la boca oberta i els ulss encesos"

Podríem dir, que ni si vullga és un amor, perquè el que és amor, no hi ha. Només busquen plaer i diversió. Al final de la història, ell dubta d'ella, pensant que també manté este tipus de relació amb altres hòmens i la tira de sa casa.

La immolació és una verdadera història d’amor. Un home i la seua muller es troben de viatge, estaan molt enamorats, tenen un amor molt passional.

"la muller es se sent especialment tendra i abraça el matir [...] es besen"

Aleshores la dona vol pujar a la torre però l’home no vol, tenen una xicoteta bronca, però al final, com l’home faria qualsevol cosa perquè el mur d’amor que tenen els dos no s’esquerdés, accepta i pugen junts a la torre. Aquesta és una verdadera prova d’amor.

L'enteniment parla d'una dona que pensa que tots els homes es guien per la luxúria quan ella mateixa ho fa molt sovint.Ens parla d'un amor que no és fidel, un amor gelós encara que tenen un pacte entre la parella de poder fer cada un el que vullga. La dona se'n va al llit amb qualsevol tenint nóvio, i li ho conta a ell, i sempre li diu que ha sigut per amor perquè així se sent més neta, no obstant això, el nóvio quan li diu que se n'ha anat amb alguna ella s'enfada perquè ella pensa que només ha sigut per plaer i no és que es pose gelosa segons ella i per això ella diu:

“potser tots no, però que la immensa majoria dels homes sí que son iguals”

“..se'n va al llit amb algú li dia al nóvio que ho ha fet , no per un atac circumstancial de llubricitat, sinó perquè s'ha enamorat”

“..cada cop que el seu nòvio s'enrotlla amb algú, la dona considera que ho fa mogut només per la luxúria, i això la irrita”

“..la molesta que el nòvio sigui tan vulgar, tan carnal”

L'admiraciò tracta d'una dona que fa la seva vida amb un novel·lista que deixa de ser-ho per a poder mantindre la família.Aquest es podria dir que parla d'un amor que conforme va passant el temps es van adonant compte que en tindre fills i tindre tant de treball ja no tenen ni temps per a ells i es basa només en el treball.

“..arriba a casa totalment baldat, amb el temps just d'estirar-se al sofà, esbufegar i explicar-li a la dona, a ritme de metralladora, els mils tràfecs del dia”

“La dona el mira amb llàstima.”

¿Per què les busques dels rellotges giren en el sentit de les busques dels rellotges? parla de dos homes que es troben a un cafè i un li confessa a l'altre que ha seduït la seva dona però que vol desfer-se d'ella, i l'altre li aconsella sense sorprendre's que sigui més pesat, per a que es cansi. Aquest és un amor possessiu d'una dona que s'encapritxa amb un xic que no és ni el seu home, no li deixa viure a l'amant i parla l'amant amb el seu home per a veure què pot fer per a poder desfer-se d'ella.

“He perdut la tranquil·litat. Des que la vaig conèixer no me l'he pogut treure de damunt ni un sol dia”

La gelosia tracta sobre una parella de joves, que tenen una relació més passional i carnal que una relació amb amor verdader. La xica sempre li diu al seu nuvi que li agrada la seua cigala, i el xic llega un punt en el que s’enfada i dubta de si de veritat la xica el vol (i ell, ¿li agrada?). Aleshores li pregunta i la seua nóvia s’enfada. És un amor un tant estrany, podria dir-se que no hi ha amor, a soles hi ha ganes de tindre sexe i ganes de rebre plaer. També es pot dir que es tracta d’un amor molt passional basat en el físic de les persones i en l’atracció física (li agrada molt la seva cigala). En aquest cas el xic sent més amor de veritat per la xica que la xica pel xic.

Amb el cor a la mà és una història breu d'una parella, que decidixen casar-se l'any que ve, però que a partir d'ací decidixen ser sincers l'un amb l'altre en tots els aspectes, i no mentir-se en res, jurant-se amor etern, però l'endemà per una xicoteta discussió, acaben amb eixa relació, ja que ell ha dit quelcom que en realitat no li abellia, i a partir d'ací s'enfaden, i ho deixen.

"Dubta si la promesa ho exigeix o no, però com que s’estima més trair-la per excés que no pas per defecte declara la resta del que pensa..." Ací podem veure una relació amorosa en què es volen, encara que es fa dubtar, ja que per una simple favada, discutixen i deixen eixa relació. Si haguera sigut tan important per a un com per a l'altre, per eixa simple favada, no ho haurien deixat.

La inestabilitat és un conte en què un home, a partir del continu robatori de la ràdio del seu cotxe, guanya a un programa de televisió un pis, en què té uns veïns holandesos, una parella. L'home mor, i el protagonista passa a casar-se amb la dona d'este, que queda viuda, que després tenen dos fills.

"Es van aseure al sofà agafats de les mans. De tant, en tant, ara l’un ara l’altre deixava anar una de les mans, agafava el mocador i s’eixugava les llàgrimes. Aquell mateix vespre va decidir casar-se"

Ací es pot veure com des d'una relació d'amistat, entre el protagonista i l'holandesa, després de la mort del seu marit, passen de l'amistat i l'afecte a l'amor.

Sant Valentí és una història d'un xic que mai s'enamora, només dos vegades i quan era xicotet, entre els 5 i 8 anys. Ara es troba una xica, de la qual es podria enamorar, i mentre la seguix fins a sa casa, recorda les relacions que ha tingut i perquè no s'ha enamorat d'elles, el conte acaba quan té la xica a centímetres. Segons les relacions que ha comptat, i segons l'edat que té, (19), no s'ha enamorat de cap de les xiques que ha estat, ja que no han durat massa com per a enamorar-se, només s'ha enamorat entre els cinc i huit anys, que crec que això, no és enamorar-se de veritat.

"No lo acaba d’entendre. ¿Per què totes se n’enamoren amb aquesta passió desmesurada? ¿Per què ell és incapaç d’enamorar-se, en justa correspondència, de cap d’elles?"

Ell pensa que mai s’enamorarà, però buscarà la xica perfecta, segons el que és per a ell la perfecció, i s'enamorarà d'ella. És un tipus d’amor típic de l’adolescència, res més enllà.

L'eufòria dels troians parla sobre la vida d'un home, casat i amb dos fills, va comptant el que fa en un dia habitual i, al mateix temps, recorda coses del passat. A poc a poc, la vida d'este home va decaient, primer es crema el cotxe, se separa, perd un braç, passa a ser un vagabund i mor intentant salvar una xica que es volia suïcidar. Ací només hi ha un tipus d'amor, el del matrimoni, però que prompte acaba, ja que el protagonista pareix que és un home de moltes dones, i s'acaba la relació.

"Es posen d’acord que així no poden continuar. Decideixen separar-se"

És el típic amor de matrimoni que, a poc a poc, es va apagant a la vida real, este tipus d'amor, existix.

Quarts d'una és una història de dos amants, que se solen veure normalment. La història comença per telèfon, ella des d'una cabina o un bar i ell des de casa, en la qual els dos de tant en tant canvien de tema per a dissimular. En esta història, el tipus d'amor que hi ha és d'infidelitat, però no una infidelitat normal, sinó amb afecte, que es nota que al cap i a la fi es volen, ja que cap dels dos, per molt que ho intenten, volen perdre l'un a l'altre. Cap dels dos es decidix per a deixar de veure a l'altre, els dos en el fons, es volen.

"T’estimo molt. Si mai deixés d’estimar-te em moriria"

El conte anomenat Jurament hipocràtic consta d'una xicoteta història d'un matrimoni infeliç: un marit alcohòlic i una dona dominada.En esta història, apareix un tipus d'amor dominat per l'home, en el qual ell obliga la seua dona a fer tot el que mane, i ella accedix a fer-ho sense piular per no patir cap maltractament, però encara que ella no piule, acaba patint-lo. Aquest és un tipus d'amor que actualment es continua duent a terme. Tot se centra en l'home, i és ell qui controla i domina la situació, però quan les coses no succeïxen com ell espera, utilitza la força física, ja siga en grau d'amenaça o efectiu contra la seua dona, que no pot ni protegir-se ni defendre's.(S’eixuga la mà amb la vànova i s’adona que la dona dorm al seu costat. Torna a forçar-la.)Gripau és una història d'un príncep que espera la seua princesa pura, però en canvi tots els seus amics prínceps menyspreen la seua vida, amb senyoretes de companyia.

"El seus amics prínceps com ells, surten cada nit, de taverna en taverna i de festa en festa, fins a les petites, de vegades sense amagar la condició pricipesca i de vegades disfressats de plebeus. S’atipen a conèixer princeses i plebees, però sempre arriben a una mateixa conclusió: tant se val siguin princeses com plebees; totes són unes verres"

El príncep es va parar a pensar que podria ser una bona idea, i així conéixer més xiques, però no, ell buscava una princesa pura i elegant "Ell s’hi nega perquè li fa por acompanyar-los i descobrir que, efectivament, tenen raó. I està convençut que, si no desfalleix, trobarà la princesa pura que busca des de la pubertat"

Així que, sense més se’n va anar a buscar un gripau (d'ací el nom del conte) i en besar-lo va aparéixer la seua esperada i desitjada princesa. Esta història capta un amor tal vegada romàntic, perquè el príncep no es desespera i busca la seua mitja taronja i una dona pura amb la qual compartisca tota la seua vida.

"Finalment el príncep ha trobat la dona que ha buscat sempre, aquella amb qui compartirà el tron i la vida"

La bella dorment és una història, en la qual apareix una bella dama dormint, i el cavaller en veure-la, s'enamora, i li besa la mà. En despertar-la, ell li declara el seu amor i li diu que vol casar-se amb ella i estar tota la vida al seu costat.

"És més: ja s’hi veu, sempre de bracet amb ella, compartint-ho tot, tenint un nen, després una nena i en acabat un altre nen. Viuran una vida feliç i envelliran plegats"

Però a l'alçar la dama, el cavaller se n’adona que darrere hi ha més dones tombades i dormides. Este és un amor, un tant estrany, perquè en veure la dama dormida ell s'enamora sense haver-la conegut, i als tres segons de despertar-la i alçar-la, deixa d'agradar-li i s'enamora d'una altra dona que està tombada i dormida a la llunyania.

"...El cavaller s’adona que hi ha una altra noia adormida, tan bella com la que acaba de despertar, igualment estirada an una llitera feta amb branques de roure i envoltada de flors de tots colors"

Açò no seria ni considerat amor en l'actualitat, ja que un amor, dura més temps i no sols tres segons.

El conte Monarquía és una història pareguda a la Ventafocs. El príncep coneix la Ventafocs en el ball, i ella perd la sabata. Ell busca per tot el regne la dona que coincidisca amb eixe número de peu i, en trobar-la, se'n va a viure amb ella i són feliços en el tron. Ací tindríem la primera part del conte que destacaria un amor romàntic perquè el príncep s'enamora i busca la seua amada per on faça falta fins a donar amb ella, un amor sincer i un tant atrevit, valent i lluitador. La història contiinua quan la reina, Ventafocs, troba una taca de pintallavis en la camisa i descobrix sense que el príncep s'assabente de la infidelitat que ha realitzat gitant-se amb les germanastres d'ella. "Que el rei té una amant és segur. Una taca de pintallavis a la camisa sempre ha estat una prova clara d’adulteri"

Llavors, este amor passa de ser romàntic a una farsa, ja que l'amor que es processava la parella s'acaba i ell decidix buscar altres dones per a passar bones estones, traint la promesa d'amor que li havia fet a Ventafocs.

La fisonomía és una historia que tracta sobre un home que no pot recordar cap cara, fins que arriba un dia en el qual reconeix una dona, que no coneixia de res però recordà que la va veure, on i quan. Es tracta d’un amor com el que podem encontrar tots els dies en les nostres vides, un home no es fixa detalladament en res més que en una dona i li agrada, aleshores es recorda d’ella. Hi ha una atracció física i psicològica encara que mai hagen parlat

"no es coneixen de res, ni han intercanviat mai cap paraula, però recorda amb precisió que la va veure"

La conclusió a la que hem arribat en llegir aquest llibre, és que hi ha molts tipus d'amor. El que més destaca és l'amor basat en el plaer mutu, que apareix en els contes: L'HONESTAT, PIGMALIÓ, LA FISONOMIA, L'AMOR, L'ENTENIMENT i L'EUFORIA DELS TROIANS. També destaquen les relacions basades en l'amor verdader als contes: LA INMOLACIÓ, LA GELOSIA, LA INESTABILITAT, SAN VALENTÍ, QUARTS D'UNA, GRIPAU i LA BELLA DORMINT (a pesar que acaba amb una infidelitat). N' hi ha més tipus d'amor com l'amor obsesiu, amb molta atracció carnal o un amor en què domina algú de la parella.Realment pensem que aquestes històries tenen un final com el que nosaltres no esperàvem. Alguns amb final feliç i alguns amb finals no tan bonics, es trenquen les relacions, però els dos ho superen com en la vida mateixa.

Mari Paz Muñoz

Marina Gabarda

María Cortés

Carmen Cánoves