EL PERQUÉ DE TOT PLEGAT

 

En aquest treball descriurem els diferents personatges que apareixen en els trenta contes que formen aquest llibre de Quim Monzó.

 

Cada descripció anirà acompanyada per una cita del llibre en la qual es veuran reflectides algunes de les seues característiques.

 

Per a descriure diferents tipus de personatges, Monzó utilitza personatges amb noms difícils de pronunciar o inclús no lis posa nom i els descriu d’una forma molt curta, com ara vorem, que fa un poc difícil al lector seguir fàcilment la història.

 

L’HONESTEDAT

 

La infermera: Indecisa i provocativa.

“...a canvi d’aquell favor, els somriures insinuadors es convertiran en propostes concretes”

 

Senyor Rdz: Pacient a l’hospital de la infermera. Mor.

“El malalt de l’habitació 93 s’ha mort”

 

El nòvio de la millor amiga de la infermera: No vol començar una nova relació, però queda amb la infermera. Acaba de separar-se.

“…és un home que no està gaire per a romanços”

 

El metge: És un home jove i pel que pareix simpàtic i disposat a fer favors. Té llavis molsuts i tersos.

“… li demanarà que li faci un favor…”

 

L’AMOR

 

L’arxivera: Alta, guapa, intel·ligent, divertida i amb caràcter.

“L’arxivera és una dona alta, guapa, amb trets facials grans i vius”

 

El futbolista: Home alt, guapo, intel·ligent i amb caràcter.

“El futbolista és un home alt, guapo, amb trets facials grans. És intel·ligent, divertit, i te allò que la gent en diu caràcter.”

 

 

VIDA MATRIMONIAL

 

El Zgdt: Casat amb la Bst.

La Bst: Casada amb el Zgdt.

Matrimoni amb molt poca confiança l’un amb el altre.

“¿Tan poca confiança es tenen, tan estranys són ja l’un per l’altre…?”

 

LA SUBMISIÓ

 

La dona: Submisa. Busca un home que li domine la no li parle d’amor.

“Vol un home que no pari atenció al que ella li pugui explicar […] Vol un home que no es preocupe pels sentiments[…] Perquè vol que la mani.”

 

EL CICLE MENSTRUAL

 

La Grmpf: Molt enamorada del Pti. Després de Xavi i més tard de Toni. Dins de la seua indecisió sap quan s’han de fer les coses.

“… no és el moment, ara no més pot pensar en el Xavi”

 

El Pti: Enamorat de la Grmpf. Tímid i orgullós.

“El Pti té un punt entre tímid i orgullós”

 

El Xevi: Exnòvio de la Mari i nova parella de la Grmpf. Descuidat i un poquet egoista.

“…fa la maleta i li deixa una nota, on li diu què passa i n’hi presenta excuses”

 

La Mari: Exnóvia del Xevi. Molt sentimental i sincera i molt enamorada del Xevi.

“Mari pateix pel xevi…”///“Només de mirar-se als ulls s’adonen que trencar va ser un error”

 

El Toni: Company de treball de la Grmpf, amable, insistent, comprensiu i detallista.

“Toni un company de despatx que ha vingut a interessar-se per la seva salut.”

 

El Eric: Escocès que té relacions sexuals amb la Grmpf per oblidar la seua noia Fiona.

“Es fica al llit amb el primer que troba, un escocès anomenat Eric”

 

LA INÒPIA

 

La professora universitària: Divorciada, un poquet mal educada, parladora i molt superficial.

“la professora universitària parla únicament de si la gent està bona o no.”

 

El professor universitari: Educat i pensatiu.

“El professor universitari l’escolta i l’observa.”

 

LA FE

 

Raül: Enamorat, amb confiança i poc pacient.

“De seguida perds la paciència”

 

Ella: Molt desconfiada i amb caràcter.

“¿Com vols que no en dubti?”

 

PIGMALIÓ

 

Una adolescent: Xica jove, educada, molt bonica i intel·ligent. Pigmalió la considera inexperta (al sexe)

“És una adolescent tan bella que, només conèixer-la, Pigmalió vol fer-ne una escultura.”

 

Pigmalió: Li agrada dibuixar, pintar… també li agradaria complir les seues fantasies sexuals.

“… furga en el sac de les fantasies que mai no ha dut a la pràctica.”

 

LA IMMOLACIÓ

 

Marit: Insegur i amb por. Fa tot el que siga per la seua dona.

“Com que faria qualsevol cosa perquè aquell mur no s’esquerdés acepta.”

 

Muller: Agradosa, segura i amb gran poder de convicció.

“La dona somriu, l’agafa per la cintura, van cap a la torre…”

 

L’ENTENIMENT

 

La dona: Infidel i a la mateixa vegada amb molta sinceritat, amb caràcter i amb un poquet de gelosia a l’interior.

“Cada colp que la dona entenimentada se’n va al llit amb algú li diu al nòvio que ho ha fet”

 

El nòvio: Infidel i molt gelós.

“El nòvio si que es posa gelós quan sap que ella se’n va al lli també un altre.”

 

EL DETERMINI

 

Dona fatal: És una dona atractiva i sexualment insaciable, passional i a qui li agrada molt el sexe.Home: Irresistible i amb un caràcter similar al de la dona. Els dos pensen que han arribat al clímax de la seua relació.

“...la perfecció fornicària a què han arribat últimament: ells mateixos se’n meravellen”

 

LA ADMIRACIÓ

 

Noia: Bonica, llançada, li agrada la lectura i enamorada del novel·lista.

“N’està (se n’adona mentre el mira als ulls) absolutament enamorada”

 

Novel·lista: Li agraden les noies boniques. Home formal ,treballador i xerrador.

“Ell xerra i xerra sense parar, i ella li agrada el que explica”

 

La parella entabla una relació formal i tenen dos fills.

 

¿PER QUÈ LES BUSQUES DELS RELLOTGES GIREN EN EL SENTIT DE LES BUSQUES DELS RELLOTGES?

 

L’home blau: Pensatiu, tranquil i amb un punt humorístic.

“... triga quatre segons a contestar.”

 

L’home magenta: Home amb aspecte neguitós, sincer i amb confiança en si mateix. Vol deixar de vore la dona.

“ Té ganes de treure-se-la del damunt.”

 

Dona: Casada amb l’home de blau. Extraordinària, intel·ligent, sensual i prou pesada quan no li fan cas.

“ És molt absorbent”

 

LA GELOSIA

 

Tamar: Dona obsessa amb el sexe i el membre del seu nòvio. Activa, preciosa, amb temperament i introvertida.

“ M’agrada molt, la teva cigala”

 

Onan: Jove tranquil, no massa seriós, amb atractiu,un poquet tímid i insegur.

“ A mi no m’ho dius mai, que t’agrado”

 

AMB EL COR EN LA MÀ

 

Una dona: Imaginem una dona d’uns 30 anys amb caràcter, sincera, capritxosa i inconformista.

“ ... l’afició a anar sempre a restaurants d’aquells que substitueixen la bona cuina per les relacions públiques.”

 

Un home: Sincer i amb poca personalitat, es deixa influenciar sempre per la seua dona.

“... ell no li va dir mai que li hagués agradat el restaurant japonès”

 

LA INESTABILITAT

 

Senyor Trujillo: És un home major, obsés amb el control de les coses i una mica estrany.

“Sempre, quan arribés a casa i deixés el cotxe a l’aparcament comunitari, trauria la ràdio, se la ficaria sota el braç i pujaria cap a casa”

 

Bplzznt: Veí del pis de dalt de l’apartament. Parella de Raquel que mor.

“La policia va trobar el cadàver unes hores més tard”

 

Raquel: Veïna del pis de dalt de l’apartament. Al principi dona de Bplzznt i finalment dona del senyor Trujillo.

“Es van casar el divendres següent”

 

Bplzznt (fill): Primer fill del Senyor Trujillo i Raquel.

“Li van posar Bplzznt, en memòria del marit mort.”

 

Clara: Segona filla de la parella.

“Al cap d’un any van tenir una nena”

 

Chachachà: Últim fill de la parella.

“El tercer fill (dos anys desprès) també va ser nena."

 

SAN VALENTÍ

 

Home: No s’enamora mai, controlador, maniàtic i indigne de l’amor.

“...L’home que no s’enamora mai havia intuït que trobar la dona somiada no seria cosa fàcil”

 

Una dona: Amb ulls nets, profunds però amb una punta de malícia.

“Al museu, mirant un dibuix de Manolo Hugué ha conegut una dona d’ulls nets, profunds i amb una punta de malícia...”

 

La filla dels llibreters: Ulls nets amb un punt de malícia. Record del passat.

“Va ser un amor secret, que li feia passar en vetlla, regirant-se al llit...”

 

Marta: Plena de virtuts i algun defecte, arrogant i obsessiva.

“De virtuts no n’hi falten. Tampoc de defectes.”

 

Neus: Càlida, comprensiva i acollidora; massa banal i agressiva. També és poc original.

“ La Neus, en canvi té la pega de ser massa banal, de no haver tingut mai cap pensament original”

 

Tessa: Intel·ligent, enginyosa, divertida però és molt aviciada i capritxosa. A més és mandrosa.

“...és una nena aviciada, que arrufa els lavis quan se li nega un capritx.”

 

Anna: Una dona amb molta vitalitat i alegre, però molt possessiva.

“... que els mesos que han sortit l’ha controlat dia i nit...”

 

Sefa: Atractiva i, potser, amb un trauma d’infantesa.

“... altra noia digna de despertar l’amor de qualsevol amb dos dits de front...”

 

Cuqui: Sincera i firme.

“Una altra opinió original és la de la Cuqui...”

 

L’EUFÒRIA DELS TROIANS

 

L’home: Intel·ligent, cult i amb gust per la religió i les matemàtiques,no és mandrós, simpàtic encara que a la infantesa havia tingut problemes d’inadaptació. Home treballador.

“L’home que durant la infantesa havia tingut una certa fe religiosa no és madrós”

 

Família de l’home: Fill petit i plorós; filla que rep classes d’anglès; dona amb molta positivitat.

 

Dona: Coneguda de l’home, coqueta i jugadora.

“A cada semàfor en vermell es retroben i se somriuen.”

 

Una noia: Treballa a la secció de camises i és atractiva

“A la secció de camises coneix una dona francament atractiva”

 

QUARTS D’UNA

 

Jaume: Simpàtic, jugador, innocent i comprensiu. Li agrada jugar amb el sexe.

“¿Com vols fer-me creure que no me n’hauria adonat, de la diferència?”

 

Maria: Bonica i jugadora. Està morta.

“La dona respira agitadament. L’home està excitadíssim “

 

Carme: Germana de Maria que finalment, per ocupar el lloc de la germana, acaba enamorant-se de Jaume.

“T’estimo molt. Si mai deixés d’estimar-te em moriria.”

 

L’AFANY DE SUPERACIÓ

 

Dorotea: No és molt guapa i té els llavis prims, amb poca seguretat de si mateixa i inconformista.

“Mai no s’ha tingut per guapa.”

 

Tintín: Home atractiu amb barba, infidel. Molt superficial amb l’aparença física.

“El nasset arromangant torna a excitar la lubricitat del Tintín...”

 

Carlota: Dona que es preocupa massa per l’aparença física, envejosa i falsa amb la seua amiga Dorotea. Manté relacions sexuals amb el marit d’ella.

“... potser el que passa és que la Carlota comença a tenir enveja de les seves millories.”

 

EL JURAMENT HIPOCRÀTIC

 

Home sense entranyes: Home que beu molt fins que li esclata el fetge.

“...aquell fetge que ha passat a formar part de la decoració del dormitori.”

 

Dona: Dona que es va al llit amb l’home sense entranyes després d’haver begut.

“...tipa d’un marit bevedor.”

 

LA MICOLOGIA

 

El boletaire: Home que porta bastó i cistell. És indecís encara que astut.

“Sap que, si no en té prou, li queda la possibilitat de demanar un nou gnom igual...”

 

Un gnom: És un gnom que porta barretina verda, barba blanca i botes punxegudes amb picarols i es xicotet. És un gnom de la sort que concedeix un desig en menys de cinc minuts.

“ ...tenies cinc minuts per decidir-te.”

 

EL GRIPAU

 

El príncep: Home que li agrada anar a cavall. És un home somiador, que espera trobar la seua princesa en forma de gripau.

“ La trobarà encantada: en forma de gripau”

 

Amics del príncep: Jóvens que ixen cada nit per conèixer dones.

“S’atipen de conèixer princeses i plebees, a les festes i a les tavernes.”

 

Princesa:Noia preciosa amb els cabells d’or. Abans de ser besada pel príncep era un gripau.

“Si sabessis con he esperat el príncep que m’havia de deslliurar de l’encanteri.”

 

LA BELLA DORMENT

 

Cavaller: Intel·ligent i dolç.

“Conscient del seu paper en la història, el cavaller la besa dolçament"

 

La noia: La cara blanca, llavis prims i morats, ulls grans ametllats i foscos. Té unes dents bellíssimes. Abans de ser besada pel príncep estava encantada en un somni profund.

“Li pren una mà. És freda. Té la cara blanca, com la d’una morta.”

 

LA MONARQUIA

 

Ella: Casada amb el príncep gràcies que li vingués la sabata a la perfecció. Es converteix en la nova reina. Traïda per les seves germanastres i el seu marit.

“...era ella qui es casava amb el príncep i es convertia en la nova reina.”

 

Germanastres: Dos dones roïnes i no molt boniques amb els peus grans. Són les amants del príncep.

“...les sabates del seu marit i dos parells de sabates de dona, de taló altíssim, unes negres i del 40 i altres vermelles i del 41.”

 

El príncep: Marit atent i fogós es converteix en rei després de morir son pare . És infidel amb les germanastres.

“¿I per què ha buscat una amant el rei?”

 

LA FAUNA

 

El gat: Animal que vol atrapar i matar al ratolí.

“El gat persegueix el ratolí per tota la casa...”

 

El ratolí: Animal que és perseguit pel gat encara que sempre es salva. Finalment és assassinat pel gat.

“El ratolí mira el gat amb uns ulls que aquest no oblidarà mai, i es mor.”

 

La mestressa: Dona que neteja els desperfectes del gat i el ratolí.

“Fins que arriba la mestressa amb una escombra i una pala...”

 

L’amo: Home que s’encarrega de renegar al gat.

“I l’amo, quan torna de la feina, apallissa el gat a cops d’escombra.”

 

El gos: Animal que sempre ajuda el ratolí.

“...quan està a punt d’engegar-la, apareix el gos.”

 

LA FORÇA DE VOLUNTAT

 

L’home porfidiós: Home prou cabut i que insisteix molt en el que es proposa.

“Durant una estona mira la pedra fixament, clavant els ulls en cada irregularitat, mirant de copsar-la del tot, d’establir-li una comunicació absoluta...”

 

LA FISIONOMIA

 

L’intel·lectualista: Incapaç de recordar cap cara.

“...quan es troba algú que el saluda, mai no sap qui és ni de què el coneix.”

 

Pare: Alt i amb barba. És el més gran de la casa.

“ A sa casa sabia que son pare era son pare perquè era l’alt i gran de la casa.”

 

Mare: Dona que no té barba amb la pell molt suau, generalment anava amb faldilla.

“...no tenia barba i la pell molt suau. Generalment anava amb faldilla, cosa que li facilitava encara més el reconeixement.”

 

Germà: Era un nen baixet.

“A son germà l’identificava fàcilment : era l’altre nen ,l’altre baixet de la casa”

 

Dona que reconeix: Una dona que fa 20 anys va vore.

“¿Hauria d’haver baixat del metro per anar darrere de la dona i explicar-li que l’ha recorda de fa anys,...?”

 

LA DIVINA PROVIDENCIA

 

Erudit: Pacient i escriptor de la Gran Obra, però quan comencen a esborrar-se les lletres del llibre s’angoixa i comença a preguntar-se què fer, si acabar el llibre o recuperar els 50 anys dedicats a escriure-lo.

“No pot perdre el temps tracten de deduir per què s’esborren les lletres”

“I no poder recuperar el temps perdut no li fa tant de pànic com la certesa que a aquestes alçades no serà a temps de saber com aprofitar el que n’hi queda”

 

EL CONTE

 

Home: És escriptor i s’emociona fàcilment amb els seus contes. Escriu un conte molt bonic per al que no troba un títol i finalment estripa el full on està escrit per la seua inseguretat.

“És un conte. Li agrada molt. Tant, que plora d’alegria. És feliç. Potser és el millor conte...”

 

En conclusió, aquest treball ens presenta tots els personatges al mateix temps que ens ajuda a entendre millor les relacions que mantenen.També es pot observar que Monzó es basa en diferents rols de conducta per a mostrar-nos distints punts de vista de l’amor amb un toc d’humor i presentant-nos (com diu el propi llibre) la gran incertesa humana.