EL PERQUÉ DE TOT PLEGAT
És un problema triar un conte que m'haja sorprés davant dels molts que ho han fet, però m'he de quedar amb L'eufòria dels troians. En la història d'aquest homenet, cada una de les desgràcies que pateix és una sorpresa, així com cada una de les seues manies que l'autor ens presenta a manera d'introducció: “L'home que, a més de certs problemes d'inadaptació, va tenir de noi una caçadora de pell que encara recorda...”. A cada desgràcia, la qual impressiona cada vegada més, sembla que ja no pot passar res, però Monzó continua furgant en la ferida tirant de recursos per a sofriment de l'home. Finalment i com a colofó, m'ha recordat la pel·lícula “Falling down” i és per això que aquest conte és en el qual Quim més gratament m'ha sorprés a mesura que avançava.
Germán Molina Belenguer.
A mi personalment el conte que més m'ha sorprès és la Gelosia. En aquest conte el nuvi es posa gelós del seu propi membre biril ja que pensa que la seva nòvia li fa més cas a aquest que a ell i fins i tot s'enfada amb la seva nòvia i li fa preguntes [si no ho tingués em voldries igual?]. El nuvi arriba a aquest punt de gelosia ja que la seva xicota no para de agarrar, xuclar i estar en contacte amb la seva cigala (així li diuen al conte). Aquesta situació a mi m'ha causat gràcia i confusió ja que en la meva humil opinió no és impossible que passi a la vida real però si impensable.
Adrián Calomarde Herrero.
Un dels contes que més ma cridat l’atenció ha sigut el de La inestabilitat, una història singular, des del meu punt de vista. Una de les coses que jo remarcaria d’aquest conte és el com es desenvolupa la història, com va avançant i com termina. El seu principi i el seu final són molt diferents, la situació del personatge canvia completament. El com, a partir d’una ràdio de cotxe li canvia completament la vida del protagonista, fins a arribar a formar una família amb una persona qui fins feia poc no coneixia de res. Crec que és una història que et fa reflexionar, el seu final, les últimes línies, em van desconcertar una mica i no les he arribat ha entendre molt bé. Crec que açò i el com per decisions tan simples com quedar-se un dia a casa veient la televisió i participant en un concurs de la televisió et poden canviar tant la vida, són una de les coses que més m’han cridat d’aquest relat.
Jorge Moreno.
M'ha agradat i cridat l'atenció el conte Monarquia ja que és una història semblant a la de la Ventafocs amb un final que crida l'atenció ja que trenca els esquemes. Tracta d'un Príncep que coneix a la Ventafocs en el ball i ella perd la sabatilla i el va buscant per tot el regne a la xica que li coincidisca el número de peu per a poder saber qui serà la seua dona. Al principi pareix que s'un conte molt perfecte, és a dir que hi ha molt amor però conforme passa la història es descrubre una infidelitat per part del príncep, la Ventafocs es dóna compte quan veu una taca de pintallavis en la seua camisa i li havia sigut infidel amb les seues germanastres. M'ha cridat l'atenció ja que com bé he dit abans pareixia un conte d'amor molt bonic però acaba sent tot una mentida, que ell només busca passar bones estones amb altres dones fent-ho passar mal a la Ventafocs.
Carmen Cánoves Rodríguez.
Quart d'una és un conte que m’ha impactat molt ja que el final que té és molt inesperat i et deixa bocabadat per almenys a mi.El conte tracta de dues persones que mantenen una relació en secret, ja que suposadament ell està casat i ella té nuvi.Però al llarg de la història es comprova que en aquesta relació hi ha més mentides i enganys dels que els dos es poden imaginar.Un dia parlant per telèfon, comencen com de normal a parlar i a fer les típiques brometes i a ocultar la seua conversa davant de les seues respectives parelles, però de sobte ella li diu que no vol seguir així i que vol estar amb ell i després d’una estona parlant comencen a eixir totes les mentides i enganys que tenien l’un amb l’altre. Així que els dos decideixen quedar per parlar i explicar-ho tot, sense cap mentida ni problema per als dos.
Noelia Valero Giménez.
El conte que més m'ha sorprés ha sigut “Per què les busques del rellotge giren en el sentit de les busques del rellotge”. Aquesta és una història diferent. En primer lloc, a diferència d'altres contes, el títol no tenia res a veure amb l'argument de la història, perquè amb altres, com la submissió, ja et feies una idea de què podia parlar el conte. Des d'un principi, quan he començat a llegir-me aquesta història, ja m'ha sorprés això de què l'amant de la dona anés a parlar amb el marit, que li contara com va a passar la seua història d'amor amb tot luxe de detalls. I quan pensava que el marit s'enfadaria i el colpejaria, li comença a donar consells perquè la dona el deixe en pau, ja que aquesta és un poc possessiva i pot arribar a ser molt exasperant.
Claudia Estevan.
El llibre que més m'ha agradat és Pigmalió. Va ser el llibre amb el que més vaig riure en llegir-lo i el més divertit de tots. Comença amb l'amor a primera vista de dos joves que quan es coneixen s'enamoren l'un de l'altre i al llit es van coneixent millor fins a tal punt de saciar les seues fantasies sexuals l'un amb l'altre, arribant a un extrem una mica fastigós però molt divertit. Però aquesta història acaba de manera estranya ja que la noia li diu al seu novi que en feu el que vulgui i aquest es torna boig imaginant que la seua nòvia hagués pogut fer, però no ha fet, i la tira de la seua casa mentre crida –Puta!
Santiago Fernández Sánchez.
Un recull de contes que es pot descriure amb una paraula, sorprenent. Aquest recull de contes tan variat és molt estrany, hi ha contes amb què et quedes dient " I ja s'ha acabat?" i altres en què la història narrada et recorda a situacionsquotidianes i, fins i tot, algun conte tradicional amb un final diferent però molt més realista. En general m'ha agradat el llibre però hi ha hagut contes que m'han deixat amb un mal sabor de boca i altres que per més que intentava entendre'ls no podia. Quim Monzó és un escriptor peculiar a qui, podem deduir, li agrada escriure de temes quotidians però amb un toc especial. A més, del que més escriu és de l'amor. És un llibre que recomanaria perquè et pots sentiridentificat amb algunes de les situacions que planteja però a partir d'una edat determinada, és necessari tindre un mínim grau de maduresa.
Nerea Julián Pomares.
Si hauria de triar el conte que més m'ha sorprés, els triaria tots ja que cada u té el seu punt que el fa diferent a la resta i té eixa cosa que el fa sorprenent i únic. Però si cal triar un entre la resta triaria “La submissió”. En poques paraules aquest conte m'ha paregut molt irraonable, no él veig molt de sentit. En aquest es desitja, en aquest cas una dona, tot el contrari al que una persona normal desitjaria que li fasin o que la tracten. Vol un home que no la vullga, que la maltracte i que no senta res per ella. Tot i així té el seu punt graciós. Però a pesar d'això, aquest punt és el que el fa diferent a la resta de contes, ja que si fora igual tampoc tindria sentit. Calificant·lo per la seua capacitat de sorpresa es mereix un 8.
Widad Mâmmer.
A mi el conte que més m'agradat es el de "L'honestedat" perque el final cambia bruscament i cambia a altre bon final. I tambe perque veig extrany que tome eixa decisió final i per aixo m'agrada.
Nextor López Monzón.
El conte que més m'ha agradat ha sigut "Amb el cor a la mà", al que els protagonistes són unaparella d'enamorats que passen de casar-se en un any, a no tindre res en un dia. Decidixencasar-se a l'any pròxim, però a partir d'eixe moment deuen ser totalment sincers l'un amb l'altre.L'endemà, intenten ser del tot sincers, la qual cosa els porta a una discussió, i al final d'eixarelació. En aquest conte, a pesar de ser un conte, et pots adonar deb la importància que té dir laveritat, encara que siga per a mal, però al cap i a la fi en una relació l'important és la sinceritat.A pesar que m'agrada, hauria canviat un poc el conte, i hauria posat un altre final, hauriaprolongat la discussió acabant-la d'una manera diferent, en una reconciliació.
Marina Gabarda García.
El conte que més m’ha sobtat també és el conte que més m’ha agradat, és el conte “Quarts d’una”. M’ha sobtat perquè el final és molt insospitable. Al principi una xica que es suposa que s’anomena Maria està parlant per telèfon amb un xic, al que li fa creure que és la seua amant i parla tal com ho faria ella i et mostra a tu que la parella es coneix molt bé amb els trucs que fan quan se’ls acosta algú, d’aquesta manera ens fa veure que tot dos estan enganyant les seues parelles. Més tard la xica vol que ell li diga si la vol de veritat, després li diu que ella no es qui el crec que és i que ell no es qui ella creu que és, tot se’n va enrevessant cada vegada més. Finalment te n’adones que Maria és realment morta i té una germana bessona que és la que està parlat per telèfon.
Lucila Badiola Scarcella.
La veritat és que un dels capítols que més m’ha sorprés ha sigut "Gripau", perquè he sentit ganes de llegi-ho ràpidament per veure qui fa el Princep, trobar la dona pura i perfecta, o fer com els seus amics i menysprear la seua vida disfressant-se de plebeus per trobar dones verres?Tal vegada la millor opció siga eixa, eixir totes les nits de festa i trobar una dona per satisfer els seus plaers, i és per això que el Princep tenia por, per descobrir que efectivament tenien raó i aquella vida no estava del tot mal. Encara sort, que el Princep va tindre dos dits de front i va anar-se’n a trobar el seu amor pur, que finalment ho va trobar i va ser feliç. És esta última part la que més m’ha agradrat perquè l’autor ha fet que entenga qué el més important en esta vida és l’amor pur i vertader.
Mari Paz Muñoz Gabarda.
El conte que més m’ha agafat per sorpresa ha sigut el de Micologia. Al principi no semblava massa interessant, sinó tot el contrari, pareixia que no tindria emoció i que seria molt avorrit. No obstant, en el transcurs la història es torna més intrigant i et fa pensar en què és el que desitjarà el boletaire i en la sort que ha tingut al trobar-se amb un gnom de la sort. Sincerament jo pensava que el protagonista o desaprofitaria l’oportunitat perquè se li acabaria el temps, o bé perquè desitjaria alguna cosa banal. Però m’ha sorprès que desitgés un gnom igual i que li eixís bé el desig, encara que pensava que li donaria un gnom de jardí en comptes d’altre màgic. I sense dubte m’ha deixat amb la intriga de saber què és el que desitjaria finalment, o el que ocorreria amb eixe desig si arribés a ser formulat.
Esther Carracedo.
El conte que més m'ha sorprés ha sigut el de Amb el Cor en la Mà, ames de ser un dels que mes m'ha agradat, ja que el conte tracta de com una parella és promés en casament, i es prometen sinceritat entre ells i no dir-se cap mentida entre ells, açò ocasiona que es barallen, perquè no saben molt dels gustos de l'altre i no ets coneixen del tot, el que fa que la seua relació es trenca.Tot açò és el que mes m'ha sorprés, ja que quan dues persones t'es poden comprometre en matrimoni sense conéixer de veritat. I com per una promesa que es fan, es trenca la relació, ja que com abans sense ells voler es mentien a cada paraula que deien, per no llastimar a l'altra persona. I quan comencen a dir la veritat a causa d'una petita mentida, comencen a dir-s'hi tot el que pensen l'un de l'altre.
Mara Pérez Gil.
Aquest conte narra la història d’un escriptor que escriu un conte i el perfecciona moltes vegades, fins que aconsegueix un conte quasi perfecte, però no és perfecte del tot perquè li fa falta un títol que li acabe donant la perfecció absoluta (que se li puga donar a un conte).El que m’ha sorprès, i molt, ha sigut el final del conte, perquè, encara de tenir el conte perfecte i que només li falte el títol, agafa el conte, que tan perfecte era, i per no encontrar un títol que li donés la perfecció màxima, l’agafa i el trenca per la meitat dues vegades.
Ayoub El- Qoubaâ Ruiz.
El conte que més m'ha sorprés ha sigut, sense cap dubte, La submissió, perquè em pareix molt estrany, jo sé que hi ha de tot en aquest món, però una persona que li agrada que li peguen, que no li facen res de cas, que no li donen amor, que el seu marit viatgi i tingui altres dones perquè a ella no li fa res, i per això està convençuda que mai l'abandonarà, això, no crec que siga molt normal. M'ha impactat molt llegir-lo, perquè em sorprén que després de tota la lluita d'anys i anys que han fet les dones per tenir els mateixos drets que l'home, existeixen dones com aqueixa, que és una dona molt masclista i es discrimina ella mateixa.
Francisco Pastor Mínguez.
El conte que més m’ha cridat a mi l’atenció ha sigut “El cicle menstrual” perque m’he pensava que iba a ser d’altra manera i d’altre tema, per això m’ha agradat, però també per la història, perque és interessant i entretinguda i moltes vegades pasa en la vida real, que t’agrada un xic, però et pareix molt prompte per a dir-li res i t’ho diu ell i no vullgues, i ell s’en va amb un altra i tú amb un altre que després resulta que et vull per a lo que vull i s’en va a un altra i tú amb un altre directamente al tema mentres que eixe xic està en la misma situació que tú; en fin, un lio continuo, però al cap i la fi, la realitat.
Carmen Gálvez Ruiz.
“L'home que durant la infantesa havia tingut una certa fe religiosa...” des dun principi crida l'atenció aquest conte. La forma en qué ho divideix en paràgrafs, dividint també així els esdeveniments. L'encapçalament de tots aquestos paràgrafs formen sens dubte, un conte original. De cap manera penses que la vida d'aquell home pot canviar d'eixa manera, mai sembla que la sort li pot canviar, ni tan sols que vagi a tindre una vida tan inesperadament pessimista. Un home gens mandrós, com bé hi diu al principi, amb família, treball, salut... Doncs, l'evolució d'aquest conte ho diu tot, fins al menys esperat la vida li pot donar una volta de 360 graus. Així i tot, “L'home que a la infantesa s'havia interessat tant per la matemàtica com per la religió” mai es dóna per vençut, mai es planteja el fet del suïcidi, ell lluita, fins al final, i això sens dubte és amor a la vida.
Carla Monrabal Hogan.
Un dels contes que més m’ha sorprès és “Amb el cor a la mà”.Aquest, conta que una parella que s’acaba de casar prometen ser del tot sincer l’un amb l’altre i comencen a sorgir coses que no agraden a l’altre. Tant es així, que es separen al dia següent de fer el tracte. Aquest conte és un clar exemple de com la relació entre dos persones (en aquest cas, una parella) es pot trencar per no ser sincer des d’un primer instant i anar ocultant coses o no demostrant la teua personalitat per, simplement, agradar més a altra persona que, de segur, en un futur acabarà descobrint tot i agafant una mala imatge de la persona.El que m’ha agradat d’aquest conte és com l’autor ha volgut mostrar aquesta relació de la sinceritat i l’amor amb una situació tan normal com una parella i la seua incertesa.
Laura Delgado Armijo.
El capítol que més m’ha sorprès ha sigut el de “El gripau”. Aquest conte ha sigut també un dels que més m’ha agradat, en els que en conta com un príncep de pantalons blaus vol trobar la dona que s’assegui al seu costat en el tron.Ell surt poc, a diferència de altres prínceps, que s’atipen de conèixer princeses i plebees. Aquest príncep vol trobar la seva princesa encantada, en forma de gripau. Un matí quan anava cavalcant va parar i va veure un gripau. Va besar al gripau, que es va convertir en una noia preciosa, la dona que ha buscat sempre. Aquest amor és per sempre. M’he sorprès del final d’aquest relat, que pareix que tracte d’un conte de xiquets petits. Malgrat això , crec que el final que ha posat l’autor és molt més adequat i fantàstic. No esperava que el príncep trobaria a la seua dona així.
Richard Estevan Oliver.
El conte que més m'ha agradat a sigut el de "Pigmalió", perquè comença amb una historia d'amor a primera vista, i després t'en rius molt mentres van trancorrent les escenes al llit fins que arriben a un punt mol fogós i acaben saciant-se sexualment l'un amb l'altre. Però sobretot el que em va sorprendre va ser el final, no m'ho imaginava aixina. El conte acaba quan ell la tira de casa perquè ella li diu que faja el que vulga i ell pensa coses que en realitat no són , i es fa un embolic al cap ell a soles.
Darío Cortés López.
ELS CONTES MÉS SORPRENENTS
Un dels llibres que més m'ha sorprès ha sigut “Amb el cor a la mà” i ho he triat perquè crec que resumeix, en tan sol tres pàgines, les principals característiques de Monzó en “El perquè de tot plegat”.Partim d'una situació, que pot ser la realitat de qualsevol persona, cap a una situació burlesca amb un final irònic, no tant pel final en sí, sinó pel curt temps en el qual ocorre.I això ho aconsegueix Monzó amb un ritme ràpid, amb un llenguatge senzill i un humor particular.Una parella qualsevol, que en el seu compromís de ser sempre sincers, comencen des del primer moment a comprovar lo difícil que això resulta, acabant en una ruptura.El que més m'agrada és que ens fa riure'ns de l'absurd d'alguns tòpics en les relacions, en aquest cas, la sinceritat. On comença?, On acaba?, Hem de ser totalment sincers?
Marta Gómez Simón.