EL PERQUÉ DE TOT PLEGAT
Aquest llibre m’ha paregut molt entretingut ja que moltes d’aquestes històries et deixen perplex ja que no t’imagines el final que et proposa.Hi ha de molts tipus, és a dir, a banda de que molts d’ aquestes tenen un final molt paregut en el context, cada història té la seua característica i conté escenes molt divertides i gracioses que provoquen que el llibre es fassa curt i divertit.També és un llibre que és molt fàcil de llegir i com que les històries no són molt llargues i no tenen res a vore unes amb les altres, fa que t’ho passes molt bé llegint-los, i a mi la veritat que m’ha agradat molt.Ha hagut històries que m’han agradat més i altres menys però en general totes son boníssimes i la veritat que el llibre val la pena llegir-lo perquè pots veure com hi ha diferents tipus d’encontrar l’humor en circumstàncies serioses o fràgils per a nosaltres.Jo personalment el recomane. Li pose un 9.
Noelia Valero Giménez.
Per fer-nos una idea: si els embolics kafkians conegueren la brevetat de Carver i veieren un espectacle d'stand-up comedy, potser donarien lloc a un conte de Monzó. En aquests trenta contes, el barceloní demostra la seua habilitat sintètica reduint els seus relats quasi a la mida d'un haiku. Aquestes breus narracions parlen de l'amor, de la vida, de les relacions humanes i, sobretot, es riuen de tot plegat d'una manera admirable i totalment única. És en el seu personal humor i en la seua ironia on Monzó sobresurt dels altres, fent que cada conte produïsca una riallada. Ens presenta la societat espanyola i catalana tan bé com Hopper representava l'americana amb els seus quadres, i es mofa d'ella com pocs ho saben fer. Aquest és un repartiment de càtedra escriptora en tota regla, i davant d'això, només podem admirar. Passen i lligen. Chapeau, Monzó. 9'5.
Germán Molina Belenguer.
VALORACIONS DEL LLIBRE
Quan vaig veure per primera vegada la potada del llibre i vaig llegir "El perquè de tot" no sabia bé què esperar. Em va resultar interessant i intrigant alhora i no vaig dubtar a fer-li un cop d'ull. Ja m'havia llegit 3 quants i m'havia enganxat tant que em vaig llegir el llibre en un dia. És un llibre molt entretingut i interessant, encara que de vegades els contes són una mica extraordinaris. Així i és un llibre que et provoca rialles, et fa pensar i sobretot el seu punt fort és el gran nombre de contes que conté el llibre i tots molt entretinguts. Li poso un 9 ia que m'ha resultat lleuger de llegir i m'ha divertit molt, no cada dia es llegeix un llibre així.
Santiago Fernández Sánchez.
El que més m'ha cridat l'atenció del llibre ha sigut el seu títol “El perquè de tot plegat”. És un títol que concideix molt amb tots els contes. Ja que en cada conte n'hi ha un perquè dels fets que tenen lloc en ell, i aixó m'ha agradat molt. Des del meu punt de vista, és un llibre amb un to graciós, ja que la majoria dels contes m'han fet riure, així i tot n'hi ha alguns que m'han arribat al cor per la profunditat dels sentiments que s'exposen en ells. També n'hi ha uns contes que no els he vist molt de sentit. Parlant del conte que més m'ha agradat o millor dit el que més m'ha fet riure ha sigut “Força de voluntat”. És un conte molt graciós i té un final molt original i inesperat. Per aixó li atribuisc al llibre un 8,5.
Widad Mâmmer.
El perqué de tot plegat és una obra diferent, que reunix treinta relats, cadascun amb diferents punts de vista, que m'han agradat més o menys, però que han fet que em resulti fàcil y ràpid a l'hora de llegir. En algns contes o parts les he hagut de llegir dues vegades per entender-les del tot, pot ser perque m'ho he llegit en poc temps y ràpidament però, malgrat això, m'ha semblat un llibre divertit per la diversitat de històries i contes que té. La nota que li pose és un 7'5.
Marta Gómez Simón.
En general aquest tipus de llibres, és a dir, els que estan formats per molts contes, m'agraden perquè no es fan pesats, ja que canvien els personatges i la trama. Aquest llibre m'ha agradat molt perquè reflecteix molt bé la vida quotidiana, escenes quotidianes que poden passar a qualsevol persona, a les famílies més normals, però amb un to d'humor, d'ironia i un punt ridiculitzador. Encara que hi ha històries més interessants que altres, tot el llibre, en el seu conjunt, està molt bé, és molt enginyós i divertit. Hi ha contes que són completament diferents als altres i per això m'han agradat més que la resta. M'he reit molt amb alguns contes i amb altres m'he quedat del tot sorpresa perquè no m'esperava eixe final per res del món. Per tot això, la meua nota és un 9.
Claudia Estevan.
El conte que més m'ha agradat ha sigut "Quarts d'una" perquè la història que conta està plena d'amor; amor de germanes, amor de dos enamorats i un amor que surt a partir de fer-se passar per la seu germana. El tema que tracta el conte m'ha agradat molt perquè reflexa l'amor incondicional que tenim als nostres germans i tot el que som capaços de fer per ells. A més, encara que és un conte molt curt, com quasi tots els d'aquest recull de contes, s'expressen molt bé els sentiments de tots els personatges i queda molt clar el que passa i el que ha passat abans. El millor d'aquest conte, per a mi, és una de les realitats que descriu i és que a vegades per ajudar passem molt de temps amb una persona de qui, sense adonar-nos, acabem incondicionalment enamorants. En poc de temps aquesta persona s'ha convertit en el més important. La nota que jo li posse és un 8,5.
Nerea Julián Pomares.
El Perquè de tot Plegat és un llibre escrit per Quim Monzó qual està compost per molts contes curts de diferents tipus, una mica més de la meitat d'ells tenen un caràcter una mica pornogràfic i després hi ha uns quants que tenen un caràcter més animat. Jo crec que la majoria d'aquests contes posseeixen trets inversemblants ja que de vegades els problemes o accions ocorregudes són una mica estranyes. El que més m'ha agradat d'aquest llibre es la varietat de situacions que es proposen en els contes les quals en ocasions han pogut causar gràcia o sorpresa. El que menys m'ha agradat ha estat que en alguns casos els contes m'han embolicat una mica el cap com passa a La Inestabilitat en la qual el personatge no parava de vendre, comprar i substituir coses. Jo aquest llibre l'hi recomanaria a gent jove perquè el llegís ja que crec que podrien passar una divertida estona llegint les obres de Quim Monzó les quals estic segur que serien del seu gust. La nota que jo li posse a aquest llibre es un 8.
Adrián Calomarde Herrero.
El recull de contes en general m'ha agradat, ja que tracta de diferents contes, que parlen sobre diferents històries, cadascuna en situacions diferents de la vida reial, o els que més m'han defraudat els canvis que Quim Monzó ha volgut fer a alguns dels contes infantils actualitzant-los, ja que hem de pensar que en un principi anaven a ser d'altra forma, com són el de La Monarquia i el de La bella Dorment.També hi ha alguns contes que no he comprés del tot fins a acabar de llegir-los, o hi ha altres que he hagut de llegir-los més d'una vegada per a comprendre'ls millor.En general com ja he dit abans, el llibre m'ha agradat, sobretot les històries d'amor, com som els contes de La Fe i el de Amb el Cor a la Mà, ja que tracten sobre dues parelles, que entre les dues persones hi ha confiança, però de manera diferent, en una amb un bon resultat i en l'altra per mancar en un principi d'aquesta la relació es trenca. Més o menys aquestes històries refleixe4n les parrelles actuals. Per això la nota que li pose a aquest conte, és un 7'5.
Mara Pérez Gil.
M'ha sorprés el llibre, perquè abans de llegir-ho pensava que no serien contes d'aquest tipus, jaque pensava que l'autor escrivia d'una altra forma. El llibre en general m'ha agradat, per lavarietat que té l'autor per escriure els contes, perquè jo personalment m'he fixat en el tema del'amor, i ha expressat moltes formes d'amor i de maneres molt diferents. També m'ha agradatperquè hi ha contes molt estranys, i per això m'han cridat l'atenció; però també hi ha algunscontes que no m'han agradat, ja que els he trobat un poc complicats a l'hora d'entendre'ls i potserno he arribat a entendre'ls de la manera irònica en què els ha escrit l'autor. Algunes coses del llibre en general les canviaria, com els finals dels contes, els canviaria a una forma que quedaramés clar el final, no deixant-ho en l'aire, obert. I per això li posso un 8.
Marina Gabarda García.
El perquè de Tot Plegat de Quim Monzó és un llibre que el recomanaria, no sols per les historietes sinó, per la forma d'escriure de Monzó, m'agrada com escriu perquè sempre relata els contes molt directes i no usa paraules innecessàries . Una altra cosa molt important, és que l'autor ho ha escrit de manera que no t'avorrisques llegint-ho, és més, fa que t'endinses en la història i que tu cregues en la teua ment el final que després acaba sent tot el contrari al que esperaves. En general, la majoria de contes mostren diferents tipus d'amor i massa escenes de desig, atracció i sexe. Altres no són tan bons, però tenen el seu punt d'humor i clarament el seu final inesperat.M'ha agradat molt el llibre, la meua nota és d'un 8.
Mari Paz Muñoz Gabarda.
“El perquè de tot plegat”, estrany i al mateix temps, captivador títol. Aquest recull de contes, una mica atrevits, m'ha decebut. M'esperava una altra cosa, amb lliçons de vida, i m'he trobat amb contes exòtics però poc atraients per a mi. La limitada durada dels contes no ha estat del meu gust, encara que m'agraden els capítols no massa llargs, aquests contes no m'han donat l'opció d'endinsar-me al que contaven, i just això, és el que busque en un bon llibre. Deixant de banda les coses roines, m'ha semblat un recull innovador i diferent, amb contes propers a la realitat i que, tot i que no volem, ens podrien ocórrer. A banda d'aquests, estan les versions “monzonitzades” de contes típics de qualsevol infantesa, els quals no m'imaginava d'una altra manera, i que realment m'han agradat. Com a punt i final, puc dir que no ha estat pas malament, he millorat el meu limitat vocabulari i això, és el que conta. Li posse un 7,5.
Carla Monrabal Hogan.
Esta lectura m’ha paregut senzilla i molt agradable, tracta molts temes diferents, la majoria amb un to humorístic. Uns contes tracten de situacions quotidianes, unes un poc enrevessades, algunes eren divertides, i altres sense sentit. Els contes que tracten de situacions quotidianes com “ La immolació”, en el qual ocorren coses que li podrien pasar a la majoria de la gent, tracta d’una parella en la que la dona vol ser romàntica i discuteix amb el marit per pujar a la torre de Pisa. Els contes enrevessats com “ La inestabilitat”, en el què un home té un problema amb la seua radio, li passen un muntó de coses i acaba amb una ràdio altra vegada. Les divertides com “La fe” diuen coses que et fan riure, perquè conten per exemple que una xica es posa molt pesada amb el seu novi perquè no es creu que ell la vulga. Els que no tenen sentit com “La força de voluntat”, en la que un home parla amb una pedra perquè creu que és capaç d’aprendre a parlar. Al final del llibre la majoria del contes tracten de contes infantils però un poc distorsionats dels originals com “El gripau”, “La bella dorment”, “ La monarquia” i “ La fauna”.En la meua opinió este llibre es mereix un 8.
Lucila Badiola Scarcella.
El recull de contes em sembla un conjunt ben organitzat, on tots tenen una finalitat o sentit conjunt. A més, pense que estan consciençosament organitzats per què es puga comprendre com un sol conte, amb una complexitat superior que ens ofereix diverses situacions. Al principi ens parla de l’amor i de tot el relacionat mitjançant alguns relats, però més endavant ens mostra altres temes com és la literatura i l’escriptura. És indiscutible que hi ha una gran varietat de contes, uns reflecteixen les típiques històries, però des d’un punt de vista totalment oposat amb un toc irònic. Per exemple, el gripau no es transforma en príncep sinó en princesa, ja no és la dona la que és tractada com un objecte sexual, sinó l’home i el gat aconsegueix per fi matar el ratolí. Per contra, altres tòpics segueixen igual de predictibles com l’adulteri dels marits. Personalment crec que el llibre ha estat bastant curiós i per això li pose un 8.
Esther Carracedo.
Aquest recull de contes, El perquè de tot plegat, em pareix una obra interessant, uns relats que, tal vegada, poden paréixer simples, però que realment amaguen un significant més profund, una potent crítica que dona a pensar. Abans de llegir-me el llibre no tenia una idea molt equivocada del que anava a ser, llegint el seu títol, fullejant les seues pàgines, et podies fer una idea del que tenies entre mans. Del recull, una de les coses que mes m’ha sorprés, un aspecte que jo remarcaria, és el com anaven evolucionant alguns contes, com s’anaven transformant i com acabaven, alguns, amb finals precipitats, que et deixaven una sensació estranya i que no arribaves a entendre molt bé. També m’ha agradat la varietat de contes que hi trobem (dins de la temàtica de relacions amoroses, de sexe... on es situa el llibre), alguns més propers i altres que pareixien més distants. Per acabar la nota que jo li pose és un 8.
Jorge Moreno.
El perquè de tot plegat de Quim Monzó m'ha paregut un llibre prou entretingut i amé per a passar una bona estona llegint, ja que en els seus xicotets contes cada un té alguna cosa graciosa o que cride l'atenció, la qual cosa fa que se faça prou amé. En aquest llibre ens ensenya prou tipus d'amor en el que es basa últimament l'amor, com és actualment. Té diferents punts de vista i molta varietat, ja que amb cada conte et vol dir una cosa distinta, i cada un mostra una actitud diferent totalment, els enamorats i els amants, parelles estables i inestables, gelosia, matrimonis clàssics i no tan clàssics... No ens parla del que es parla l'amor en si, sinó de quan parlem nosaltres de l'amor o quan es fa i això m'ha paregut interessant. Per això és un llibre que m'ha agradat, la meua nota és un 8.
Carmen Cánoves Rodríguez.
Aquest recull de contes no m’ha parescut malamente, no m’ho esperava, és veritat, i tampoc me esperava que Quim Monzó escriguera d’aquesta manera tan eròtica, per dir-ho d’algún mode, pensava que era més seriòs i menys graciòs, no sé, esa era la meua deducció observant la seua fotografía. Però pense que tot aquestos contes estàn escrites de manera conjunta formant sólo un i tenen una intenció didàctica bastant entendible, en la que pots aprendre nou vocabulari, ó almeny això m’ha semblat a mí. Al principi del llibre, parla sobre totes les coses que tenen relació amb el amor i desprès es centrà més en la literatura. Aquest llibre també m’ha agradat perque les històries no eren llarges i així se’m feien menys costoses de lliure, però també cal aferir que hi havia històries que no m’han agradat com “La fisonomia” i altres que m’han agradat molt, com “La bella dorment”. I per acabar, aquest inesperat llibre li pose un 7,5.
Carmen Gálvez Ruiz.
Aquest llibre, El perquè de tot plegat, és un llibre que m'ha paregut un poc rar, sobretot per la diversitat de contes que hi ha, uns freguen la pornografia i uns altres parlen d'escriptors o com una infermera treballa, i es vol anar a una cita, però acaba enamorant-se d'un metge, etc. El llibre m'ha resultat interessant, i em va enganxar molt, perquè quan vaig començar a llegir no vaig parar fins que el vaig finalitzar. Quan vaig començar a llegir el llibre no esperava tanta diversitat de contes, hi ha uns que m'han agradat i altres que no, també hi ha un que és molt embolicat, i vaig haver de llegir-lo dues vegades, concretament, Quarts d'una, però menys aquest conte i alguna paraula, m'ha sigut fàcil de llegir. La nota que li pose a aquest llibre és un 7.5.
Francisco Pastor Mínguez.
Per a mi el llibre del Perquè de tot plegat de Quim Monzó en general no m'agradat molt perquè havien contes massa curts per a mi, i m'haguera agradat que foren més llargs per a disfrutar més d'ells i haurien sigut molt millors del que ja són, per aixó no m'agradat massa, perquè els que m'agradaven se'm feien massa curts.
per una altra banda tambè m'ha agradat per la diversitat de contes que hi han hagut i qu he pogut llegir gràcies a este llibre. Alguns llibres estaven a la medida correcta, ja que si foren més llargs serien molt pesats pera llegir. No m'ha costat massa temps llegir-m'ho perquè a banda de ser curt el libre en general, el fet d'estar dividit en xicotets contes ajuda, encara que de vegades et quedes amb ganes de llegir més d'eixe conte.
La meua nota és un 5.
Darío Cortés López.
Per a mi aquest llibre ni m'ha agradat ni no m'ha agradat per una part el que no m'agradat es que sempre en tots els contes en el final te dona un cambi inesperat i que es un poquet pesat ja que jo no pondria contes sino que el faria d'altra manera com una novel-la, però per otra part m'agradat es molt curt i fàcil de llegir. A mi el conte que mes m'ha sorprés es el de la cucharella perque pareix que sea un salit el autor en aquest conte i tambè en altres contes. Jo a aquest conte li pose un 5 perque ni com he dit abans ni m'ha agradat ni no m'ha agradat i per això li pose aquesta nota que està en la meitat de la puntuació.
Néxtor López Monzón.
El llibre “El perquè de tot plegat” no és un dels llibres que més m’ha agradat llegir però si que és veritat que té moltes coses que m’han agradat. Em pareix molt interessant la idea de fer un llibre format per un recull de contes curts , ja que si un conte no t’acaba d’enganxar, a les poques fulles vas a tindre l’oportunitat de començar a llegir un altre que t’agrade més. A més, es pot gaudir d’els diferents punts de vista que els personatges mostren de l’amor als diferents contes.Altra cosa que m’ha agradat prou és el llenguatge col·loquial que utilitza Quim Monzó que s’acosta prou als adolescents.En contra, cal dir, que em pareix que no posar-li noms als personatges o posar-li algú quasi impossible de nombrar fa que de vegades no es siga com cal la història.A aquest llibre li posaria un 6.5.
Laura Delgado Armijo.
Aquest recull de trenta relats (la majoria curts) de Quim Monzó estan relacionats amb l’amor, ens el que l’ imaginació i la fantasia del seu autor no han faltat al llarg del recull. Doncs, des del meu punt de vista, els contes han sigut imprevisibles i fàcils d’entendre, a pesar que hi ha molt sarcasme. M’ha agradat molt llegir alguns contes, com el de “El gripau” i el de “La bella dorment”, en els que el seu argument m’ha enganxat, sent unes de les més curioses e intrigants històries. Encara que ha sigut interessant m’ha resultat un poquet llarg i a vegades avorrit, sobretot en 3 ó 4 contes. Pense que es podria contar els mateixos contes fent-les més àgils i amenes.El recomanaria a persones més majors que jo, d’uns 40 anys perquè pel seu argument crec que els agradaria i els pareixeria massa interessant. Per açò li posse un 6,5.
Richard Estevan Oliver.
Aquest llibre no té ni peus ni cap, no m’ha agradat gens, és un dels llibres que menys m’ha agradat, un dels que més m’ha costat llegir i un dels que menys he entès. No entenc l’estil d’escriptura de Quim Monzó, el llibre no té sentit. Té trenta contes i no hi ha ni un que hi siga coherent, ningú no conta una història creïble, totes les històries són una porqueria, pel que a mi respecta aquest llibre no deuria d’haver-se escrit mai, perquè jo crec que per a fer el ridícul ja estan els pallassos i la gent que es dedica a fer tonteries deuria estar al circ. Definitivament, no m’ha agradat cap de les històries o contes d’aquest recull perquè no tenen la gracia ni l’encant que creia que hi anava a encontrar. La meua nota és un 3.
Ayoub El-Qoubaâ