1r DE BATXILLERAT CIÈNCIES

Mercè Rodoreda (Barcelona, 1908 - Girona, 1983) és la novel·lista més important de la postguerra per la densitat i el lirisme de la seua obra. És l'autora de la novel·la en català més aclamada de tots els temps, “La plaça del Diamant” (1962), que actualment pot llegir-se en més de vint idiomes.

Comença escrivint contes per a revistes, com a eixida a un decebedor matrimoni, i una sèrie de novel·les que ella mateixa rebutja posteriorment, a excepció de “Aloma” (1938), guanyadora del Premi Crexells. A principis de la Guerra Civil espanyola treballa en el Comisariado de Propaganda de la Generalitat de Catalunya i en la Institució de les Lletres Catalanes. Exiliada primer en diverses localitats franceses i després en Ginebra, trenca el seu silenci de vint anys amb Vint-i-dos contes (1958), que obtindrà el Premi Víctor Català. Amb “El carrer de les Camèlies” (1966) guanya el Premi Sant Jordi, el de la Crítica i el Ramon Llull. A mitjan anys setanta torna a Catalunya, a la població de Romanyà de la Selva, on conclou la novel·la “Mirall trencat” (1974) i, entre altres narracions, encara publica “Viatges i flors” i “Quanta, quanta guerra” en 1980, any en el qual li és atorgat el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes.

Va ser membre i Sòcia d'Honor de la Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.