Temps verbals

El temps predominant en aquesta novel · la és el passat, que s'usa quan ella rememora tot el que li a anat passant al llarg de la seva història, és a dir, el monòleg. El present s'usa menys que el passat ja que aquest està present en les converses i també s'utilitza però en menor mesura en el monòleg interior.

Quan mor la mare d'en Quimet:

“No li estranyi.”

“Si vol, pagui'n la meitat.”

Quan Vicenç va a demanar a la Rita:

“I vinc a demanar-la.”

Quan van a la casa dels seus amos pel l'anunci de la torre:

“Venim per l'anunci de la torre, veu?”

Quan Quimet arriba i es troba a tots plorant:

“Tot el dematí encerant i tapant forats de corc i arribo a casa i en comptes de trobar-hi la pau i l'alegria, trobo plors i drama."

Quan Quimet li parla a ella de Gaudí:

“T'ha de agradar, perquè tu no hi entens."

Quan Quimet li pregunta que li ha dit la seua mare i ella li respon:

“Que eres molt bon noi.”

Quan parla amb Enriqueta de la salud del seu fill:

“Si té una rosa a cada galta i els ulls com el diamant.”

O a vegades pel monòleg també. Quan la Enriqueta agafa el vici de parlar d'en Quimet:

“Te'n recordes.”

Quan Quimet le diu que la portaria a ensenyar-le a mossèn Joan:

“Com si fóssim amics.”

Quan parla de mossèn Joan:

“Vull dir el vestit.”

Quan naix Antoni i la Enriqueta va per primera vegada ver-lo:

“La feina per a mi, he de fer una columna nova.”

Quan li ensenyen la casa i el que ha de fer:

“sap què representa?”

El passat s'utilitza en el monòleg interior. Quan comença l'historia i la Julieta va a la passtiseria:

“La Julieta va venir expressament a la pastisseria.”

“Anava blanca de dalt a baix.”

Quan l'home de l'aigua va a la casa:

“Va venir l'home de l'aigua.”

Quan la Rita fixa el dia per casar-se:

“La Rita va fixar el dia per casar-se davant de tots.”

Quan va amb Julieta a la plaça:

“Quan vam arribar a la plaça els músics ja tocaven.”

Quan coneïx mossèn Joan:

“Mossèn Joan semblava fet d'ala de mosca.”

Quan trenca un vas del seus senyors:

“L'endemà, a la casa dels meus senyors, vaig trencar un vas i me'l van fer pagar per nou.”

Quan li pregunta a Mateu si Quimet va tenir una noia anomenada Maria i el li respon:

“I em va dir que estava segur que en Quimet no havia conegut mai una noia que es digués Maria."

Quan Mateu va a visitarla:

“Aquell dia va venir en Mateu, també amb granota i fusell.”

Quan la mare d'en Quimet no va voler que li rentara els plats:

“La mare d'en Quimet em va senyar el front i no va voler que li eixugués els plats.”

I per últim el futur que s’utilitza en monòleg interior. Quan volien fer un nen Natàlia i Quimet:

“Avui farem un nen.”

Quan Natàlia va anar a veure el seu nou treball en una casa:

“¡Com més aviat se’l menjaran, millor!”

Francisco Pastor Minguez i Nextor López Monzón.