Valoracions

El llibre La plaça del Diamant, no és un dels meus llibres favorits, però no ni està del tot malament, ja que t'ensenya com van viure la població catalana durant la guerra. Crec que el llibre no té cap defecte a la seua estructura, però el que sí que no m'ha acabat de convéncer, és que no hi ha molts diàlegs entre els personatges, és a dir, que hi ha massa monòlegs, per al meu punt de vista. El que jo haguera canviat com ja he dit abans, seria llevar alguns monòlegs, tenint en conta què eixos monòlegs t'ajuden a veure com se sentia Colometa (Natàlia) en eixos moments, el que també m'han agradat és que et fan sentir part de la mateixa història, sent la seua confessora, fins i tot aixi llevaria alguns, que m'han resultat molts llargs. Sí que la recomanaria a algunes persones, com a qui li agradà els llibres d'història o a les persones que li agraden saber com ho va a ser una etapa de la història, és a dir, que li agrada saber com van viure els nostres avantpassats.La meua nota:8

Mara Pérez.

La plaça del diamant és un llibre que m’ha agradat molt perquè la història és molt bonica i està situada a una època molt dramàtica (la postguerra) que fa que tots els llibres escrits a esta siquen molt bonics i m’agraden molt. També m’ha agradat la forma de dividir els capítols ja que al llegir no es fa pesat, els capítols són molt curts i per aquesta raó no m’ha costat res de llegir·me el llibre. El que no m’ha agradat molt el final ja que no és tan commovedor com la resta de la història i unpoc el principi perquè m’ha paregut molt simple, tot era com molt normal i no passava res interessant. Al final podria haver·hi tornat en Quimet com diu en un punt de l’història, hagués estat molt més interessant. El recomane a tothom perquè és un llibre molt fàcil de llegir i és una bonica història encara que siga un poc trista però això és el que fa que m’hagi agradat tant. Per això la meua nota és un 9,5.

Widad Mâmmer.

Poques vegades un llibre havia creat un món propi tan gran com el que La plaça del diamant ha creat. Des d'un primer moment, llegia aquest llibre pensant que estava davant d'una cosa gran, la sensació mai s'anava i és que m'ha semblat un llibre que tot escriptor voldria tindre a la seua bibliografia. És impressionant com, amb el pas del llibre, vas entrant dins d'ell. Ets una presència a la casa, a la plaça, als carrers... tot propiciat per un treball de monòleg interior memorable. Destacable que la Rodoreda també ens dibuixe la situació de l'època d'una forma indirecta, sense eixir en cap moment de la trama. Com aspecte negatiu, un final estrany. Diuen que els grans llibres tenen un final inesperat, però que no poden acabar d'altra forma. Potser aquest llibre siga així, viatjant pel seu pensament i els seus records i quedar-te pensant, o potser, en el cap de Mercé, hi haguera una opció millor.

Siga com siga, aquest és un dels llibres més importants de la literatura catalana i ja sé per què. Tanco les pàgines de La plaça del diamant i em quede amb la sensació que tots els bons llibres et deixen. Molt bé, Mercé Rodoreda, molt bé. 9'25.

Germán Molina.

Aquest llibre m’ha paregut molt interessant i de gran qualitat, on els fets ens arriben d’una manera diferent. Una història on es poden veure reflectits molts problemes reals, que sobretot es van viure en eixa època, i la lluita de les persones per superar-los. Les adversitats de l’època, el paper de la dona i sobretot del tipus de dona que és Natàlia, submisa i incapaç de dir que no. És difícil trobar algun tipus de defecte en aquesta novel·la de tanta qualitat, però sí que és veritat que en alguns moments se m’ha fet una mica pesada i difícil d’entendre. Sincerament si haguera de canviar o millorar un punt de la història no sabria quin, tota ella m'ha agradat molt incloent els moments més tristos. Jo aquest llibre el recomanaria a tot el món, perquè com ja he dit és un boníssim reflex de l’època, i la duresa de la vida dels seus personatges. Jo li posaria un 9.

Jorge Moreno.

En la meua opinió és una novel·la dramàtica molt interessant que narra en primera persona la vida de Colometa, la guerra i les conseqüències d'aquesta en la vida quotidiana d'una família normal i corrent. El que fa que t'enganxes més i siga una lectura més interessant. Una de les coses que més m'ha agradat, ha sigut quan Colometa decideix buscar trevall com a limpiadora en una casa de gent molt rica per a poder alimentar els seus fills i poder seguir endavant, perquè al meu pareixer és una dona molt forta, que lluita pels seus fills. Una altra cosa que m'ha agradat i sorprès, ha sigut quan Enriqueta s'ofereix per cuidar els fills de la Colometa mentre ella s'en va al trevall. Això m'ha agradat pero sobretot m'ha sorprès molt perquè la gent no hi tenia res, però es tenien els uns als altres, i crec que aquesta és la idea que vol transmetre Merçe Rodoreda en aquest fragment del llibre:solidaritat. Una cosa que em pareix divertida és quan la Colometa molesta als coloms perquè no coven els ous, perquè està molt farta dels coloms i no en vol tindre més, i crec que l'autora introdueix aquest fregment per a donar un toque d'humor dins del dramatisme de la história. La cosa que més trista m'ha semblat és quan maten al marit de Colometa en la guerra perquè això reflecteix la duresa de la guerra, aquesta és altra idea molt important que pense que Merçe Rodoreda vol transmetre en el llibre. És un llibre molt interessant i el recomane a tots els públics. La meua valoració de la novel·la es un 8,5.

Roman Sedze

Aquest llibre m'ha resultat molt interessant però, alhora, trist. La manera d'explicar la història, potser, que fa que el lector entre dins d'ella, ha fet que m'agradi el que estic llegint, no solament perquè no se m'ha fet del tot pesada, sinó perquè mostra problemes de la vida real i com la protagonista lluita per superar-los. És un llibre ple de sentiments i el llarg de la història, podem deduir que es tracta d'una altra època per comportaments com el de Quimet amb Natàlia. Alguns problemes a l'hora de la lectura han estat la dificultat del vocabulari i haver de rellegir alguns paràgrafs per poder comprendre del tot el que llegia, cosa que, no obstant això, sempre ve bé. El final és alguna cosa inesperat i estrany però, pense que alguna cosa així fa que el llibre encara t'agrade més. Per finalitzar recomanaria aquest llibre a qualsevol persona, tant adults com si no, encara que és difícil de comprendre en alguns moments. Jo li posaria un 9, pot ser es mereix més.

Marta Gómez.

Al meu entendre aquesta novel·la està escrita d'una manera molt clara i al meu pareixer transmet molt bé el que l'autor vol dir. Jo penso que el narrador en primera persona és una molt bona idea per introduir als lectors en la novel·la.
El que més m'ha agradat ha sigut quan en Quimet enamora Colometa perquè ho fa d'una manera molt subtil i com tot un Casanova. El que menys m'ha agradat ha estat quan Quimet té gelosia que Colometa parli amb Pere ja que aquesta relació estava acabada i només estaven parlant com a amics. I una situació que m'ha semblat divertida ha estat la por de Colometa a morir partida la primera vegada de practicar sexe. Jo recomane aquesta lectura tant al públic jove com a adult ja que aquesta novel·la relata el pas de la protagonista per aquestes dues etapes de la vida.
La valoració que jo li done al llibre és un 8.

Adrián Calomarde.

Hui, massa tard, he acabat aquest llibre. Què m’ha paregut? Un gran llibre, sense dubtes. Per a mi els llibres amb infinitat de breus capítols són magnífics, i és el cas d’aquest. Mai havia llegit Mercè Rodoreda i la veritat és que no em penedeixo. Punts en contra? La complexitat del seu vocabulari i les coses que s’amaguen darrere de cada paraula. Aquestes han sigut les úniques coses que m’han dificultat una mica la lectura. Perquè per a mi, el monòleg interior no ha resultat gens ni mica una dificultat, és més, m’ha agradat la manera en què uneix els diàlegs amb els seus sentiments i opinions. Encara que hi havia vegades que havia de pensar una mica i rellegir-me els paràgrafs, però això, vulguem o no, ens ajuda. És un llibre ple de sentiment i nostàlgia, però no m’ha arribat a emocionar del tot. El recomane als amants de la lectura, ja que no qualsevol pot llegir-s’ho, encara que si ho fan amb un traductor a mà... no li dic que no. Però es difícil comprendre. I finalment, el qualifique amb un 8.

Carla Monrabal.

Al principi la novel·la em pareixia avorrida, però a mesura que anava llegint m'agradava més. No m'haguera imaginat que la història fóra així; ja que pensava que Colometa només estaria amb Quimet durant tota la novel·la, no m'imaginava que el personatge de Quimet fora tan masclista i tampoc m'imaginava el comportament de Natàlia en alguns moments de la novel·la, com quan volia matar els seus fills amb salfumant. M'ha agradat més la segona part, després de la mort de Quimet.
Pensava que seria una història d'amor amb un final feliç entre ells dos. M'ha paregut un poc pesada i difícil d'entendre, però realment m'ha sigut interessant. Jo li posaria un 8.

Marina Gabarda.

Majoritàriament aquesta història m’agrada pel seu argument, sobretot el final, que acaba tot bé. És una novel·la, que està ambientada a l’època de la Guerra Civil i planteja com vivia la família de Natàlia, fent unes descripcions detallades de les penúries que es vivien i de l’ambient social que hi havia, afavorint que conega millor aquesta realitat que es va viure a Espanya. Al llarg de la història ocorren coses que et sorprenen tant gratament com malament, i per això es fa una història massa diferent.

Encara que ha sigut interessant m’ha resultat un poquet llarga i a vegades avorrida, sobretot en les descripcions d’ambients i objectes. Pense que es podria contar la mateixa història fent-la més àgil i amena.

La recomanaria perquè pense que, a més de ser una obra literària bèl·lica, s’apropa a un romanticisme que és un punt atraient que obri l’obra a un altre sector temàtic. Joli posaria un 7,5.

Richard Estevan.

Realment La plaça del Diamant és una gran novel·la, m'ha paregut una novel·la prou interessant. Mercè Rodoreda ens fa ficar en la pell de la Colometa. No utilitza grans adjectius, utilitza el llenguatge planer d'una dona, sempre en primera persona com si t'ho estigués explicant a cau d'orella, que parla amb senzillesa però que et transmet emocions, dubtes, pors... Tot flueix d'una manera aparentment senzilla però a vegades costava un poc d'entendre si era que estava comptant el que havia ocorregut o eraal seu cap. Descriu amb molta exactitud la vida d'una família durant una part de la guerra i també ens ensenya el coratge de la dona, per traure els seus fills cap avant. A pesar que m'ha agradat molt, hi ha hagut moments que se m'han fet prou pesada la lectura.Li pose un 7.

Carmen Cánoves.

Aquest llibre ha estat molt bé, encara que la història és un poc trista i en alguns capítols llegir s’ha fet una mica pesat. D’una banda, m’ha encisat la personalitat de la Rita, em pareix molt graciosa i una mica cabota. D’altra banda, m’ha agradat molt com Natàlia refà la seva vida just quan estava a punt de suïcidar-se. També m’ha sorprès que en aquells temps no la recriminessin per tornar-se a casar amb un altre home. Jo crec que aquest llibre no té defectes però milloraria si parlessin una mica més sobre els fills de Natàlia perquè es pot parlar molt més d’ells. Pense que també es podria aclarir com era Quimet, perquè ja no se sap ben bé quin tipus de persona era. Jo recomanaria aquest llibre perquè té un vocabulari ric i culte del que es pot aprendre molt. A més, li posaria un huit perquè et fa descobrir coses noves sobre l’amor i les relacions humanes.

Esther Carracedo.

Aquest llibre m'ha agradat. La història que descriu és molt bonica i a la mateixa vegada molt trista. Bonica perquè Colometa s'enamora i té fills i passa una etapa feliç al costat de la seva família encara que estigui baix el domini de Quimet i ella no faci una altra cosa que resignar-se fins al punt d'acceptar canviar el seu nom per ell; bonica també perquè quasi al final del llibre, Colometa s'allibera i passa a ser de nou Natàlia. Trista perquè la protagonista pateix molt per la mort de Quimet, perquè està enfonsada en la pobresa després de la Guerra Civil Espanyola i perquè l'únic que desitja és morir i que moren els seus fills també per a no viure tan trista vida. Encara que l'argument m'ha agradat molt, el llibre se m'ha fet un poc pesat. La veritat és que no canviaria cap part de la història perquè així, amb les seves parts bones i les seves parts roïnes, és com transmeteix molt de sentiment i emociona el lector. Jo la recomane a qui li agrade aquest tipus de llibres amb monòleg interior i amb molt de simbolisme i sentiment. La meva nota és un 8.

Claudia Estevan.

El llibre està bé, però pensava que m’agradaria més del que m’ha agradat. Per mi aquest llibre té un defecte, i és que en alguns punts de l’obra eren embolicadors per a mi, ja que alguna vegada m’he perdut i m’ha tocat rellegir. No se si m’ha tocat rellegir perquè és embolicador o perquè l’autora vol donar massa informació en tan poc de temps.

Crec que es podria millorar canviant, per exemple, al principi quan ell l’agafa del coll canviar-ho per, que ell li posa els banyes amb una antiga amiga d’ella. Així quedaria més interessant.

Sí que el recomanaria per a partir dels quinze anys mínim. Perquè sino haurien coses que un xiquet de 12 anys no entendria. Finalment, la meua nota és un 7’5.

Darío Cortés.

La meua opinió d'aquest llibre és molt bona, m'ha agradat i m'ha enganxat en alguns moments i en altres moments se m'ha fet molt llarg de llegir. És una història molt interessant i bonica de llegir encara que també tingui els seus moments avorrits. D'aquest llibre només canviaria una cosa, aquesta cosa seria l'episodi de l'església perquè no m'ha agradat molt perquè no sabia que pintaven els fantasmes dels morts a la guerra i era un capítol que al principi em va descol·locar una mica perquè no m'havia adonat que eren imaginacions seves. Aquest llibre no es podria millorar en res, menys que es molt dens i és fa un poquet difícil de llegir però no molt i com he dit ja abans ha moments pesats de llegir. És una novel·la de adults i es nota pel llenguatge i per com està narrada la història, d'una forma mes per ser llegida per adults i més difícil de comprendre. La nota que li pose es un 8.

Francisco Pastor.

La plaça del Diamant és un llibre que poc a poc t’ agrada més. Colometa evoluciona al llarg de l’obra, es casa, és mare, iuda, un altra vegada casada… Aguanta a un marit masclista, treballa dur per cuidar als seus fills… tot açò recolzada per amics com Cintet, Mateu, la senyora Enriqueta… Al mateix temps es mostra la forma de vida dels 50 (comportaments, la guerra…) i tot ajuda per a ficar-te cada vegada més a la lectura.

Un dels defectes que li veig a l’obra és que té molts diàlegs en estil directe i pot arribar a ser un embolic i un poc avorrit en algunes parts del llibre.

Encara que la història és prou bona, podria millorar-se amb la tornada d’algú amic de la guerra i que estiguera amb Colometa o donant-li més importància a Enriqueta al final. Per últim, dir que sí que la recomanaria. M’ha agradat ficar-me en el paper de Colometa.

A aquesta obra li posaría un 7.5 per que encara que la historia m’ha agradat prou, de vegades se m’ha fet pesat de llegar per estar escrit quasi tot en monòleg interior.

Laura Delgado.

A mi aquest llibre m’agradat molt perque es una historia entretinguda encara que a mi m’agraden histories mes alegres o amb acciò pero en general esta be el llibre, pero el que pasa es que es massa llarg i al final es fa un poquet pesat.
Per mi no el faria tan llarg perque cansa a l’hora de llegir i cambiaria el final per una cosa més alegre com un reencontrarse amb Quimet o algo així per a que tota l’historia no fora molt trist i que hagueren moment de felicitat per a Colometa.
La recomanarie, perque es una historia que refleixa els moments tan durs que van pasar les families valencianes en la guerra i la pobreça que hi había.
Li posaría un 7, perque no m’acabat el final de aquest llibre i perque es molt llarg i al final cansa, pero l’historia esta be i per aixo le e posat aquesta nota.
Nextor López.

Aquest llibre no és massa complex per a llegir, però en canvi, sí que és una mica pesat. Personalment, aquesta novel·la m'ha semblat prou interessant. Conta una història commovedora i que de veritat enganxa. Les descripcions, són molt acurades, però per al meu gust, n'hi ha una mica massa. És un bon llibre i el relat en sí m’ha agradat molt, m’ha agradat quasi tot ell, des del meu punt de vista, però li trobe un petit defecte i és l’excés de descripcions, si no hi hagués tantes aturades en el temps i no es perdés tant temps amb descripcions, potser m'hauria resultat més entretingut hi ha un defecte al llibre, i és que haja mort el Quimet a la guerra. El milloraria llevant una mica de descripció. Jo sí que recomanaria aquest llibre, és convenient que la gent llija més literatura catalana, li pose un set sobre deu de nota, li sobra molta descripció.

Ayoub El-qoubaâ Ruiz.

Aquest llibre m’ha paregut un poc pesat perquè tenia moltes descripcions a l’hora d’explicar, però en general la història és molt interessant ja que al voltant d’aquesta veus com Natàlia, la protagonista, va perdent el seu caràcter i la seua personalitat, adaptant-se a la de Quimet. D’altra banda no, perquè no m’ha arribat a convèncer, ni a introduir-me en ella, realment per a mi és un llibre corrent d’una dona maltractada i infravalorada pel seu marit, la qual té un pensament de respectar i cuidar a aquest i als seus fills sense participar en les decisions dels dos, fins que troba a algú que de veritat la sap cuidar o acaba en tragèdia. Jo li pose un 7 perquè com tots els llibres et poden agradar o no, però això no lleva que el llibre siga bo.

Noelia Valero.

En la meva opinió esta novel·la està molt bé redactada perque introdueix als lectors dins de la Barcelona de l’epoca, per la forma en la qual la dona ha d’obeir tot el que el marit vol. En tota la narració fa que et introduisques en el seu cap, perque descriu molt detalladament els seus pensaments, com quan te dubtes, quan le preocupa algo, quan està feliç, quan esta trist, quan esta a la vora de tornarse boja i com es sent en totes les ocasions. També te un llenguatge senzill i per aixó ho he entés i ho he pogut llegir amb facilitat, aunque els senyals que es mencionaven no els he vist amb la mateixa claritat i aixó es el que més m’ha costat del llibre. El que no m’agrada es que te un ritme a vegades un poc lent per descriure-lo tot tan detalladament, com son els llocs, els olors, els colors, les sensacions... I aixo el fa ser un poquet pesat de llegir, pero en tot el rest m’agradat molt. Jo crec que este llibre es mereix un 7.

Lucila Lihuen.

El llibre és un poc complicat de llegir, perqué hi ha algunes paraules desconegudes per a mi. Algunes vegades se'm va fer molt pesat.

El llibre ens ensenya que u pot canviar qualsevol circumstància personal, per dura que esta siga, cal esforçar-se i botar els obstacles que posa la vida, en este cas Natàlia s'esforça tot el possible per a poder tirar endavant la seua família, i no deixar que res ni ningú ens obligue a ser d'una altra manera que no som. En el llibre també es mostra el masclisme, que és un tema que està molt bé que aparega perquè la gent veja que no és gens bo. Qualsevol dels fets que li succeïx als protagonistes, poden ser reflectisc d'històries familiars en els temps de la Guerra Civil, com empitjoraven les condicions de vida. Jo li posaria un 7.

María Cortés.

Jo mai havia llegit cap llibre d’aquesta escriptora, però és prou ràpid de llegir, no és massa llarg i té molts capítols, encara que cal dir que en alguns capítols es passa descrivint i es fa una mica pesat. La història està prou bé, descriu la vida de Colometa (Natàlia) durant una etapa de la seua vida, quan coneix Quimet i es casen, tenen dos fills; però també n’hi ha una part roïna en aquesta història; Quimet mor, comença la Guerra civil, i comencen a aparèixer els problemes. El que més m’agrada és que l’autora aconsegueix atrapar-te i que continues llegint el llibre, perquè quan estàs llegint, pareix com si la historia la visqueres tu en lloc de la protagonista. Finalment la nota que li posaré serà un 7, perquè encara que el llibre està prou bé, no és dels meus preferits.

Jorge Miquel Tortajada.

Aquesta novel·la m'ha semblat molt bona, i no perque siga una novel·la important de la lliteratura catalana, que també, però pense que té una molt bona història, prou bé argumentada, està bastant entretinguda, i no se m'ha fet molt pesada. M'agrada perque ens mostra l'Espanya quan estava la Guerra Civil i com vivía i se guanyava la vida la gent, i ahí mostra el estat en el que s'encontra Natàlia que necessita lliberar-se. Podem observar que esta història es prou antiga ja que hi ha comportaments no molt actuals, com el de Quimet amb Natàlia. El que més m'ha llamat l'atenció son les dues cares que té Natàlia amb Quimet i després amb Antoni, perqué és ella mateixa i té personalitat.
Pense que és el llibre de valencià que més m'agradat hasta ara. Jo li posaria un 7.

Carmen Gálvez.

Avans de llegir “La plaça del Diamant”, vaig escoltar parlar d’ella com a sèrie televisiva. És una novel·la coneguda a la literatura catalana que transcurrix a Barcelona. No ho sé si la idea que em va impulsar a llegir-lo va ser el fet que m’agrada molt Barcelona o la forma com Maite va llegir el primer capítol a classe, però la següent nit, ja estava llegint-lo. És una novel·la que et fa reflexionar i veure el tipus de vida a la Postguerra, amb l’aptitud de Quimet com amb el comportament de Colometa, que només s’enfoscava amb la vida i volia acabar amb tot. Però m’ha agradat l’arribada d’Antoni, que ha fet que Colometa es trobe a ella mateixa. Ha sigut un poquet pesat de llegir i a vegades no entenia molt bé ni el vocabulari ni el monòleg interior.
La meua puntuació és d’un 7.

Mari Paz Muñoz.

M'ha agradat molt aquest llibre i la forma que té l’autora de contar-ho, ja que per mitjà del monòleg interior, Rododera aconseguix que el lector es transporte a l’obra, sobretot en les descripcions. Era com sí estiguessis al costat de la protagonista vivint tot el que passava. És una obra molt bona però hi ha alguns capítols en els quals et donava tanta informació que et saturaves. Per a millorar això, l’autora podria haver dividit alguns capítols i fer-los menys densos. Per altra banda, aquesta és una obra que si que recomanaria ja que ens transporta a una altra epòca i, a mes, està molt bén narrada, és un llibre que serveix per a comprendre el monòleg interior, ja que Rododera és la creadora d’aquest mode d’escriptura en la literatura catalana. Per últim, cal dir que la nota que jo li posaria a aquesta obra seria un 9.25, perquè el final i la densitat d'alguns capítols em fallen.

Nerea Julián.

La plaça del Diamant és una obra molt important del segle XX, però jo, com a estudiant amant de les ciències, puc dir que no m’ha agradat. Per què? Perquè un xiquet com jo de 16 anys

lo qui busca es llegir històries d’acció com Harry Potter... però aquest es un altre tema.

Parlant de la novel·la, no se m’ha fet pesada ni avorrida però mentre la llegia pensava... ¿i a mi que me importa la vida de Colometa? He de dir que un punt a favor era que els capítols eren molt breus lo que feia que pogueres organitzar-te millor el temps i, com em va passar llegint altres llibres, no desesperar-se perquè els capítols eren eterns. Jo li fique a La plaça del Diamant un 6. Açò no vol dir que siga un mal llibre, ni molt menys, sino que a mi no m’ha agradat. Mentre llegia pensava que era una novel·la com totes, sense res especial. Però jo pense que si te tan bones crítiques, serà per algo.

Santiago Fernández.