1r DE BATXILLERAT CIÈNCIES
En aquest treball parlarem del narrador que utilitza Mercè Rodoreda en la seua obra La plaça del Diamant.La novel·la està narrada en primera persona, en què el narrador és la protagonista, Colometa. Rodoreda utilitza el monòleg interior: un mode de donar veu al subconscient de la protagonista, a la consciència mental i espiritual. És una forma d’aproximació a la psicologia del personatge als nivells anteriors a la paraula i a la verbalització racional. El personatge narra la història a través del seus pensaments i sentiments.Així, Colometa, des d’un punt de vista subjectiu, ens conta els moments més representatius o significatius de la seua vida. Durant l’obra, ella sol recordar algunes imatges del passat, com quan Quimet anava en la moto o el record de la seua mare:
“ La meua mare morta feia anys i sense poder-me aconsellar i el meu pare casat amb un altra.”
Totes aquestes imatges les comenta d’un mode que et fa pensar que al passat, ella tenia un altre tipus de vida.Amb la descripció que utilitza la narradora, fa que els lectors es fiquen dins de la lectura con si fóra un espai molt real i ells foren testimonis del que està pasant.Al llarg de l’obra la intensitat de les emocions són menys fortes, doncs Colometa patix una submissió i dominació del seu marit, a més, hi ha més comunicació. De vegades, durant la història, Colometa utilitza l’estil indirecte:
“La clau de la porta del carrer havia desaparegut. Quimet va dir que me l’havia donat a mi per a que la guardara al portamonedes [...] Quimet va dir que potser havia dit al Cintet que tenia que agafar la clau.”
Després, en acabar la guerra, els problemes per a ella creixen i també la intensitat de les seues emocions. Natàlia veu i percep la realitat que afecta als seus sentiments, per tant, la forma de narrar la història, ara comença a contar la majoria de coses com si foren somnis o records.
“Em vaig parar a la botiga dels hules fent que mirava, perquè si he de dir la veritat he de dir que no veia res: només taques de color, ombres de nines...”
Al mateix temps a mesura que avança l’obra, els sentiments i els moments en la vida fan que la Natàlia s’allunye del món i de la realitat i que tinga una visió més individualista, sent desitjos d’estar tota sola.
“Si alguna vegada volia pensar en els coloms preferia pensar-ho sola.”
D’altra banda, cal dir també que a l’obra és freqüent que l’estil indirecte passe a ser estil directe:
“I quan estava de mal humor sortia això de Colometa no sigues pasmada, Colometa has fet una ximpleria, Colometa ves, colometa vine. Tan tranquil·la, tu tan tranquil·la.”
Per fer més creïble la seua història utilitza recursos com les descripcions detallades d’alguns llocs com si coneixera tots els detalls i parla d’una manera prou col·loquial, a més fa referència a llocs i successos de la vida real: La plaça del Diamant, el parc Güell, el carrer Montseny, la boda a Montjuïc, el parc del Monumental, llocs de Barcelona quasi tots (lloc on es desenvolupa la història).
“Amb en Quimet havíem quedat que ens trobaríem al parc Güell.”
“Cada diumenge anàvem al Monumental a fer el vermut i a menjar popets.”
“Vam anar a la sagristia a firmar i després els cotxes ens van dur a Montjuïc a passejar per a fer gana.”
Per últim, cal dir que a l’obra també s’utilitza a vegades diàlegs en estil directe on normalment apareix la segona persona.Si tens desig no et toquis i si et toquis, toca’t el darrera.(Senyora Enriqueta) Sóc lliure i vosté és lliure i jo necessite companyia i els seus fills necessiten un costat...(Antoni(pare)) Si vol, pagui’n la meitat... així hi haurem contribuït tots dos. (Veïna de la mare de Quimet) En aquesta obra predomina el narrador en primera persona doncs Colometa ens conta la seua història utilitzant un narrador. També s’utilitza la tercera persona quan es parla de les accions que fan altres personatges i de vegades, s’utilitza la segona persona quan amb estil directe es mantenen els diàlegs.
Laura Delgado, Lucila Lihuen Badiola i Nerea Julián.