1r DE BATXILLERAT CIÈNCIES

En aquest treball tractarem la zona geogràfica on transcorre la història, més concretament  els llocs més significatius on Natàlia passa la seua vida.

Al començament de la història apareix Natàlia treballant en una pastisseria pròxima a la plaça del Diamant, una de les places més conegudes a Barcelona. Per la nit allí es va celebrar una festa.

"Quan vam arribar a la plaça els músics ja tocaven. El sostre estava guarnit amb flors i cadeneta de paper de tots colors: una tira de cadeneta, una tira de flors."

 

Un dels llocs que solien visitar Quimet i Natàlia de joves, quan encara eren nuvis, era el Parc Güell, situat a la part superior de la ciutat de Barcelona, que pertany al districte de Gràcia.

"Amb en Quimet havíem quedat que ens trobaríem a la vora del Parc Güell [...] Ens vam asseure en un banc de pedra en un racó perdut, entre dons arbres fins de fulla."

 

A Quimet li agradaven uns quants llocs perquè els considerava especials. Aquestos llocs en l'actualitat són símbols de la ciutat de Barcelona, que tothom coneix i que casualment són elements arquitectònics que pertanyen a Gaudí."

"Al món no hi havia res com el Parc Güell i com la Sagrada la Família i la Pedrera."

 

La casa de la mare de Quimet se situava a la vora del mar i era molt peculiar ja que estava plena de llaços de tots els colors i de totes les mides.

"La seua mare vivia en una caseta cap als periodistes i des de la galeria es veia el mar i la boira que de vegades el tapava [...] Tenia la casa plena de llaços de llaços."

 

Quimet i Natàlia tenien en ment anar-se’n a viure junts després de casar-se. El pis on tenien pensat traslladar-se estava en el carrer de Montseny. Encara que no era gran cosa, com no disposaven de molts diners per a comprar-se’n un millor es conformaven amb eixe, que amb unes reformes estaria habilitat per viure. A Quimet i Natàlia els agradava anar al bar amb els amics a beure i passar l’estona, era un lloc on hi anaven moltes vegades perquè es va convertir en el punt de reunió amb els amics.

"Hi havia un pis al carrer de Montseny, bastant bé de preu, però atrotinat, perquè l’amo no volia mal de caps, i que la restauració hauria d’anar a compte dels qui el lloguessin. El pis era sota terrat [...] Cada diumenge anàvem al Monumental a fer el vermut [...]"

 

Després d’un temps Natàlia i Quimet van decidir casar-se per l’església a la que van acudir els amics i familiars. Després de la cerimònia se’n van anar a passejar i fer-se unes fotografies. Possiblement l’església on es van casar fos la de Josepets, situada en la plaça Lesseps.

"Vam anar a la sagristia a firmar i després els cotxes ens van dur a Montjüic a passejar per fer gana 

 

Quimet va agafar la moto que s’havia comprat i amb Natàlia va anar per carretera fins a Badalona, on van passar el dia.

"Amb aquella moto anàvem per les carreteres com un xiulet avalotant les gallines del pobles i espantant les persones [...] Vam dinar a Badalona i no vam passar de Badalona perquè ens havíem llevat massa tard."

 

Al carrer Gran  es podia accedir des de la Rambla del Prat. I una altra rambla que mencionen és la Rambla de les Flors, anomenada així per la quantitat de flors que hi havia.

"Un dia, a la Rambla de les Flors, davant d’una tempesta d’olors i de colors, vaig sentir una veu darrera meu..."

 

A Quimet ui Natàlia els agradava fer una mica d’esport en alguns llocs en concret, com als Jardinets, a l’Astillero o a les Planes.

"A les nits sortíem a passejar fins als Jardinets perquè havia de fer exercici [...] L’havien de fer cansar jugant a futbol per exemple o anant a nedar a l’Astillero [...] "

 

Quimet i Natàlia estan passant una mala època econòmica i Natàlia decideix buscar treball, el qual el troba en una casa com a minyona.

"I la feina anava malament [...] Em va preguntar si era la senyora que buscava una casa per fer feines els dematin."

 

Natàlia quan va aconseguir el treball va conèixer la casa dels seus amos i es va quedar impressionada de tan gran com era la casa.

"Per entrar al jardí, vaig haver de baixar quatre graons fets de maó, ja una mica desgastats [...] Vaig veure una cascada a la meva esquerra, clavada a la paret que era l’acabament del jardí i, a mig jardí, un sortidor."

 

A vegades la senyora Enriqueta es feia càrrec de Rita i Antoni, se’ls emportava a donar una volta o se’ls enduia a sa casa. Amb la guerra va haver de vendre botons al carrer de Pelayo.

"La senyora Enriqueta  em va dir que ella em guardaria els nens que se’ls enduria a la cantonada de l’Smart [...]"

 

La casa de Natàlia i Quimet ja estava tota reformada, al terrat hi havia un colomar i dins de la casa van tancar una petita habitació per emprar-la com covador que utilitzava una escala per comunicar l'estança amb el terrat.

"No podia dir-li que només sentia parrupeig de coloms perquè els tenia ficats a casa i que, si deixava oberta la porta de l’habitació-colomar del pis, els coloms se m’escapaven pertot arreu i sortien pel balcó del carrer [...]"

 

Natàlia va ser acomiadada del seu treball per culpa de la guerra i va haver de buscar altre. Com patien molta gana a casa, Natàlia va prendre la difícil decisió de ficar al seu fill Antoni en una colònia.

"Però trobar menjar se’m feia tan difícil que li vaig dir que no hi havia un altre remei [...] Vam pujar per una escaleta de pedra, molt estreta, amb els graons molt alts, entre parets i amb sostre i vam sortir en una terrassa tota plena de nens."

 

Per sort va trobar un de nou com a netejadora a l’ajuntament i després d’eixe va tindre un últim treball a la casa d'Antoni l’adroguer. Eixa casa era una mica petita i fosca, però estava bé i la va remodelar al seu gust  quan es va casar amb Antoni.

[...] "Em va dir si voldria anar a fer feines a casa d’ell [...] La casa era senzilla i fosca, fora de dues habitacions que donaven al carrer que baixava a la plaça de vendre."

 

Rita es va casar en una església que tenia una porta petita i finestres estretes i altes.

"L’església vessava de gent i el capellà ja corria d’una banda a l’altra, amb dos escalonets pers servir-lo, amb els roquets emmidonats acabats amb una punta de coixí d’un pam d’amplada."

 

Vicenç volia casar-se amb Rita i estalviava per comprar-se una casa propera a la dels seus pares i que estiguera a la vora del mar.

"Amb aquesta ampliació guanyaria prou per poder-se comprar, al cap de tres o quatre anys, una caseta a Cadaqués, a la vora d’on vivien els seus pares."

 

La filla de Natàlia, Rita, va acabar casant-se amb un home que feia goig anomenat Vicenç que, a més, tenia com negoci un bar prop de la seua casa, en la cantonada, que pensava ampliar.

"Va dir que el restaurant bar li permetia de viure i d’estalviar, tot i que l’època era dolenta, i que l’any vinent compraria la botiga del saboner que tenia al costat del bar, que ja feia temps que estaven en tractes, i que faria una ampliació del bar i de la sala de festes. "

 

A la Natàlia sempre li havia agradat el carrer Gran amb les seues botigues i els llocs dels mercaders ja que es va passar tota la seva vida recorrent eixe carrer i admirant els aparadors.

"Vaig trencar a l’esquerra, cap al carrer Gran, abans d’arribar al mercat i més avall de la casa de les nines."

 

Hi ha alguns emplaçaments  que només es mencionen perquè no són massa rellevants per la protagonista, com el carrer de Provença, la Rabassada i la Diagonal-Passeig de Gràcia.

Encara que no citen a Gaudí moltes vegades al llibre, està molt present perquè molts del llocs més famosos de Barcelona que apareixen a la historia són obres de Gaudí. Per exemple la Sagrada Família és la seua obra mestra i el màxim exponent de l'arquitectura modernista catalana. També hi destaquen altres obres seues com la Pedrera, el Parc Güell i el Palau Güell. L'arquitectura de Gaudí és molt important ja que està marcada per un fort segell personal, caracteritzat per la recerca de noves solucions estructurals i, a més, tota la seua obra estava marcada per les seues quatre passions a la vida: l'arquitectura, la natura, la religió i l'amor a Catalunya.

En conclusió el treball ha sigut realitzat mitjançant el seguiment dels llocs on s’ha trobat la família de Natàlia, al llarg de la història i pels carrers de Barcelona. Podem pensar que Natàlia no va viatjar molt i eixia a pocs llocs a banda d'anar a treballar. També he de remarcar que va passar molt de temps mirant les botigues, anant pel carrer Gran i que li dona molta importància al seu colomar.

 

Esther Carracedo, Claudia Estevan i Noelia Valero.