1r DE BATXILLERAT CIÈNCIES

 

SÍMBOLS DINÀMCS

 

Coloms

 

La història gira al seu voltant, entren a formar part de la novel·la quan comencen a aparèixer tots els problemes de la protagonista. Aleshores es crea un paral·lelisme entre l’arribada dels coloms i dels problemes de Natàlia.

Com diu Carmen Arnau:

“L’evolució i els canvis que experimenten aquests ocells és un desdoblament simbòlic de la vida de la protagonista, mentre els altres personatges importants es relacionen d’una o altra forma amb aquest símbol. Significativament, la seva protagonista es diu Colometa, petit colom, mentre viu amb en Quimet que és el criador de coloms; un coloms arrauxats, causants de neguit i de feina, que són el símbol de la seva vida amb el primer marit.”

 

Amb açò, està pràcticament tot dit, la veritat. Podem afegir que amb l’arribada del coloms, són un símbol d’opressió, ja que la treuen del seu terrat i més endavant, assalten la casa. Amb aquest esdeveniment, Colometa es rebel·la, trenant els llaços que la unien amb en Quimet, els coloms.

 

Embut

 

Aquest símbol apareix al mateix temps que els coloms:

“Em recordo del coloms i de l’embut, perquè en Quimet va comprar l’embut el dia d’abans d’haver vingut el colom.”

 

La seua forma de con buit invertit fa que aquest utensili representa la vida de la protagonista, plena de dificultats cada vegada pitjors i més abundants. La protagonista té la sensació que la vida és un camí que poc a poc es fa més petit i se li estreny. Per això, al final de la novel·la, quan està a la plaça, les cases del voltant es tornen en forma d’embut, perquè havia arribat a un punt, que ja no podia empassar res més.

 “[..] les parets de les cases es van estirar amunt i es van començar a decantar les unes contra les altres i el forat de la tapadora s’anava estrenyent i començava a fer un embut.”

 

Al final, la mescla del coloms i l’embut simbolitzen el final de la seva joventut, ja que amb el crit que fa a la plaça, aconsegueix alliberar-se del passat i recuperar la seva identitat.

 

Flors i l'aparador de les nines d’hule del carrer Gran

 

Són símbols de l'etapa de la infantesa i joventut, que Rodoreda utilitzava a totes les seves obres, perquè li recordaven la infància, el temps de felicitat perdut. Serveixen per alliberar-se momentàniament de l’opressió i l'angúnia. La protagonista es refugia per viure el seu somni als parcs de la ciutat i l’aparador de les nines es torna un referent trist i decadent amb la mort d’en Quimet:

“A la botiga dels hules em vaig aturar a fer veure que mirava , perquè si vull dir la veritat he de dir que no veia res: només taques de colors, ombres de nina…”

 

Potser, l’aparador es transforma en un símbol de la vellesa.

 

Jardins i parcs

 

Són símbols que també recorden la infància. Els jardins i parcs són elements molt importants per a Rodoreda a que l'arbre dóna idea de cosmos i simbolitza el seu renaixement perquè està sempre en continua regeneració, encara que també simbolitza pau i equilibri. Al llarg de tota la història es desenvolupen fets en jardins i parcs, com el Parc Güell i el jardí de la casa on treballava Colometa.

“Amb en Quimet havíem quedat que ens trobaríem a la vora del Parc Güell”

“ En aquell jardí, llarg i estret, hi havia gos mandariners, un albercoquer, un llimoner, que tenia la soca i el sota de les fulles plens d’una mena de malura que feia una bombolleta de teixit de teranyina i a dintre havia la bèstia; davant d’aquest llimoner hi havia un cirerer i, al costat de la cascada , una mimosa alta i obra de fulla, també amb la malura del llimoner.”

 

Cargol de mar 

 

És un símbol que apareix puntualment. Representa un canvi en les circumstàncies vitals de la protagonista i remarca l'estabilitat i l'harmonia, enfront a la inestabilitat del món que representa el mar, ja que el cargol és una forma de tenir el mar controlat.

“I entre campana i campana, un cargol de mar d’aquells que, si hi acostes l’orella, a dintre se sent el mar. Aquell cargol que havia pogut ficar-se tots els gemecs del mar a dintre, per a mi era més que una persona.”

 

“Pobra Maria” 

 

Apareix quan parlen Quimet i Colometa (Natàlia) al Parc Güell i ell no para de dir-ho sense que Colometa li trobe algú sentit. Ho diu moltes vegades a la història i simbolitza la virginitat i la representació de Colometa de la Verge Maria. També Quimet ho diu per la seva superioritat, i fer veure que havia tingut una altre noia abans de Colometa.

“Em va dir, mirant-me com si fos una persona de mala llei, pobra Maria...Vaig estar molt a punt de dir-li que no patís, que em digués que li passava amb la Maria... Però no vaig gosar.”

 

SÍMBOLS ESTÀTICS

 

Llaços

 

Apareix a soles en la casa de la mare d'en Quimet, que ella col·loca per tota la casa i que soles té funció decorativa.

“Al damunt del Sant Crist del capçal del llit, un llaç. El llit era de caoba negra amb dos matalassos i un cobrellit crema amb roses vermelles i tot el voltant fent ondes enribetades de vermell. A la tauleta de nit, un llaç. A les claus de cada calaix de la calaixera, un altre llaç. I un llaç a cada clau de cada porta."

 

Fusta

 

Com que Quimet era fuster, la fusta és important. És el material que ell treballa.

“Faré un armari que servirà per tots dos, de dos cossos, amb fusta d’arbre d’ampolla. I quan tindré el pis moblat, faré el llit del nen.”

“I en Quimet parlava de fustes, que si una fusta que si una altra, que si la xicranda, que si la caoba, que si el roure, que si l’alzina...”

 

Balances

 

Donen a Colometa l'equilibri i l'estabilitat que li falta a la seva vida. Es troben gravades al replà de l’escala i Natàlia les repassa amb els dits quan puja l’escala carregada amb la compra, o quan està cansada. I això li dóna seguretat.

“I entre els noms i els ninots hi havia unes balances molt ben dibuixades, amb les ratlles endintre de la paret com si les haguessin fetes amb la punta d’un punxó. L’un dels plats penjava una mica més avall que l’altre. I vaig passar el dit pel voltant d’un dels plats.”

 

Ganivet 

 

És un símbol d’alliberament, per això Natàlia l’utilitza per gravar el seu nom a la paret de la seua antiga casa. Açò associa el ganivet amb el crit final de la protagonista.

“I em vaig tornar a girar de cara a la porta i amb la punta del ganivet i amb lletres de diari vaig escriure Colometa, ben ratllat endintre...”

 

Quadre de llagostes 

 

Simbolitza el domini del mascle sobre la dona. Estava penjat a la casa de la senyora Enriqueta, però quan Rita es casa, la senyora Enriqueta li regala, perquè de petita sempre se'l quedava mirant, i a més ara era una altre època i no hi havia tanta diferència entre els sexes. El quadre canvia de mans, quan Natàlia accepta finalment la seva maternitat al reconciliar-se amb la seva identitat, ja que abans relacionava la maternitat amb l'angoixa.

“La senyora Enriqueta , que es feia vella de pressa, va regalar el quadro de les llagostes a la Rita, perquè sempre te’l miraves quan eres petita...”

 

Colors

 

 És un símbol que desenvolupa una funció simbòlica, que apareix en determinats capítols de la història, perquè el blau representa el color del somni per definició i aleshores té que vore amb el colomar, que és pintat d’aquest color. El color vermell representa la sang i apareix quan Quimet se’n va al front i mort.

"De la banda on neix el sol tot era vermell de sang”

 

En resum, i amb paraules d’Isidor Cònsul:

“Els símbols esdevenen un element cabdal de la novel·la I plantegen la conveniència de considerar-la més enllà de la història que s’hi explica […] L’encert i la grandesa de la novel·la deriven, sobretot, de la doble possibilitat de lectura que ofereix: la que surt d’una història de ficció amb connotacions realistes i la que s’enfila per la poeticitat del text a partir de la xarxa simbòlica que planteja.” 

 

Carla Monrabal i Richard Estevan