1r DE BATXILLERAT CIÈNCIES
L'espai temporal en què es troba a començament de la novel · la és en l'època de l'Espanya republicana.
El context internacional on naixia la jove República era advers a nivell econòmic i polític. La crisi econòmica mundial s'havia iniciat amb el crac del 29 i el model democràtic estava en retrocés a Europa: Àustria tenia un govern parafeixista, Alemanya estava a punt d'ésser governada per Adolf Hitler i a Itàlia ja tenia al poder Mussolini. Ras i curt, la societat europea dels anys 30 del segle XX assistia a una bipolarització entre feixisme i socialisme.
La gent passava tot el dia treballant:
“M’havia passat el dia despatxant dolços.”
A la nit coneix a Quimet:
“A la nit, quan vam arribar a la els mussics ja tocaven em vaix topar amb la cara d’un noi.”
Als pocs dies queda amb quimet:
“Amb en quimet havíem quedat que ens trobaríen.”
Colometa al matí pensa en com serà la cita que té a la tarda:
“Al dematí havia fet molts disbarats. Quimet em va dir que ens trovaríem a dos quarts de quatre.”
Al diumenge següent van a conèixer a la mare d'en Quimet:
“Va dir que em presentaría a la seva mare. Hi va manar un diumenge.”
Poc temps després de comprar la casa Colometa fa una passejada amb Pere i Quimet es posa gelós:
“Si el torno a veure que et mira el darrera amb aquells ulls, entrarè i ja em sentirà."
El pare de la Colometa els convida a dinar un diumenge:
“Fes-lo venir a dinar, diumenge.”
Després de portar força temps com a nuvis decideixen casar-se:
“Va manar a la sagristia a firmar i després els cotxes ens van dur a Montjuïc a passejar per fer gana.”
A les dues mesos i set dies ja vivien a casa:
“Ja feia dos mesos i set diez que ens havíem casat, el llit era de fusta clara…”
Al poc temps Quimet troba feina i es compra una moto. Tots els diumenges que no tenien visita practicaven l'amor:
“Els diumenges que no sottíem perquè plovia i en Mateu i en Cintet no venien, passàvem la tarda al llit.”
Una nit no poden entrar a casa perquè s'obliden les clau:
“Una nit, quan vam arrivar davant de casa no vam poder entrar.”
Un diumenge al matí Quimet es queixa de la cama:
“I va ser un dematí de diumentge que en Quimet va començar a queixarse de la cama.”
Tots els matins la mare d'en Quimet va a mirar les seves jonquilles. Al estiu es feia vanys a la mar perque estaba embarassada. I nou mesos despres a l’ivern naix Antoni. Com en aquella època hi havia molta crisi decideixen fer un colomar per guanyar uns diners extres:
“Vam fer el colomar. El dia que en Quimet havia triat per començar-lo es va posara ploure a bots i a barrals.”A
l cap d'un any i mig d'haver tingut el primer fill Colometa es torna a quedar embarassada:
“I al cap d’un any i mig, just al cap d’un any i mig d’haver tingut el nen, ¡la sorpresa! Altra vegada. Vaig tenir un embaràsmolt dolent, malaltasempre com un gos.”
Capítols 17-32
Aquesta novel·la es situa inicialment abans de la guerra civil española, la vida abans d'aquesta guerra era molt difícil, i relacionant els fets que hi ocurrien a Espanya en aquestos anys amb el llibre “La plaça del diamant”, Colometa ho estava passant molt mal perque no en tenia ningú treball i no hi havia ninguna font de diners que hi arribara a la seua casa, excepte la del marit de Colometa que treballava reparant mobles i fabricant-los, però d'aquesta manera no ganava diners, i per aixó Colometa busca treball limpiant cases, per altra banda també estaven criant coloms per al seu comerç.
Esta apunt de començar la guerra civil espanyola i es complica todavía mes la situació a Espanya, Antoni s'allista al exèrcit per a sacar uns diners extra, i Colometa continua amb el seu treball coma limpiadora.Estalla la guerra civil, a Colometa li arriba la notícia de que el seu marit a mort a la guerra, al band republicà, Colometa deixa el trevall i quan vol tornar, ja no li deixen perquè es “roja”, es dir republicana.Finaliça la guerra i comença una etapa de pobreça extrema, hambrunes i miseries, Colometa busca treball desesperadament i troba trevall com a limpiadora en un portal els caps de setmana.
Una parte d'aquest llibre és la Guerra Civil Espanyola que comença al any 1936 i finalitza a l'any 1939 va ser un conflicte bèl·lic que va enfrontar el govern de la Segona República Espanyola, contra una part de l'exèrcit i de les organitzacions de dretes. Va ser un fet històric decisiu de l'Espanya ja que el cop d'estat i la posterior guerra civil van representar la culminació de totes les contradiccions socials, polítiques i ideològiques que s'havien generat a la societat en el curs dels decennis anteriors.
El president Santiago Casares va ser substituït per José Giral. Durant el 1937 la guerra es va lliurar en tres fronts: l'intent franquista de conquerir Madrid i el nord industrial,mentre els republicans intentaven infructuosament dominar les principals ciutats de l'Aragó. El general Francisco Franco va llançar una ofensiva en el front d'Aragó el maig de 1938 per arribar al Mediterrani i dividir el territori dominat pels republicans.
En aquest context històric Colometa busca treball com a netejadora en una casa, i Quimet s'allista a l'exèrcit al bàndol Republicà.
Era difícil trobar treball:
“I la feina anava malament.”
Fan el colomar per poder ganar uns diners:
“Vam fer el colomar.”
Colometa en busca treball per treballar els dematins perquè hi necessita uns diners:
“Em vaig decidir a buscar feina per treballar només els dematins.”
Colometa consegueixel treball de netejadora i li ensenyen la casa a la manyana següent:
“Donc vam anar pel passadís de l'armari i vam entrar en una sala i alcova que havien fet moderna i n'havien arrencat les vidrieres que separaven i només quedava l'arc del bastiment...”
Colometa comença a treballar a l'endemà:
“L'endemà del canvi havia fet sang.”
La mare d'en Quimet fa una visita un diumenge:
“La mare d'en Quimet[...]un dia es va presentar perquè va dir que volia veure els coloms.”
Una setmana després de la visita va morir la mare d'en Quimet:
“Al cap d'una setmana justa d'aquella visita, la mare d'en Quimet va morir.”
Cintet s'enfada i està molts dies sense mirar a Colometa:
“En Cintet va estar vuit dies sense mirar-me a la cara.”
A l'endemà Colometa en trencà un vas a la casa on ella treballa:
“L'endemà, a la casa dels meus senyors, vaig trencar un vas i me'l van fer pagar per nou.”
Al temps Quimet renúncia als coloms:
“I al cap d'uns quants mesos en Quimet va començar a rondinar i a dir que els coloms no valien res.”
Un milicià gasta una broma a la casa dels seus amos i al poc temps tornen cinc milicians:
“Al cap de dos dies de la broma del milicià, a les tres de la tarda, truquen.[...]Va obrir i van entrar cinc milicians i un senyor i una senyora.”
Quimet fa torna uns dies de l'exèrcit per fer una visita:
“I quan pensava que no veuria mai més en Quimet. Em va arribar un diumenge, brut de pols i carregat de menjar.”
Cintet en fa una visita a Colometa al marxar Quimet:
“Al cap de tres dies justos d'haver marxat en Quimet va venir en Cintet.”
Colometa es visitada per la Julieta:
“Un día, de bon dematí, quan anava a treballar, vaig sentir que em cridaven desde un cotxe[...] Vaig girarme, el cotxe es va parar i, vestida de miliciana, en va salta la Julieta.
El pare de Colometa mor en un bombardeig:
“I quan van bombardejar des del mar, el meu pare va morir.”
Capítols 33-49
Just desprès de la guerra, a España si fica un sistema dictatorial, regit per Franco.
33: A la nit ella pensava en Quimet:
“Volia pensar que era com sempre.”
L’hivern va ser trist:
“El darrer hivern va ser el més trist.”
34: Pel dia buscaba treball:
“Vaig dir a la senyora que buscaba feina.”
36: Al dia següent volia comprar salfumant:
“I vaig dir: salfumant. I a l’hora de pagar vaig obrir el portamonedes.”
37: Per la manyana vaig anar a treballar:
“La casa era senzilla i fosca.”
38: Portava treballant molts mesos:
“Ja feia una bona colla de mesos que treballava a casa l’adroguer.”
39: El diumenge vaig anar a parlar amb l’adroguer:
“Era una tarda de diumenge mig ennuvolada, però sense pluja.”
40: Uns dies desprès li vaig dir que em casaria amb ell:
“Vaig estar uns quants dies rumian.”
Al migdia els nens s’enteraren:
“Al migdia ho vaig dir als nens.”
Als tres mesos ens vam casar:
“I al cap de tes mesos d’aquell diumenge ens vam casar amb l’Antoni.”
41: Al dia següent tot anava bé:
“L’endamà mateix de casats, l’Antoni en va dir…”
Un dia caçarem una rata:
“Un dia vam caçar una rata molt petita”
42: Al cap d’un temps els nens feren la comunió:
“I els nens van fer la primera comunió.”
43: Vaig estar temerosa del regrès d’en Quimet:
“Si en Quimet no era mort, tornaria. […]I aquesta por em va durar dos o tres anys.”
44: Per la vesprada l’Antoni va parlar amb el noi:
“Un vespre, l’Antoni va dir al noi que li agradaria saber què volia fer quan seria gran.”
Jo no dormia bé per les nits:
“Les nits que tenia el son prim, però que dormia, em despertava el primer carro que anava cap a la plaça i em llevava a veure aigua.”
45: Un dia Vicenç li demana a Colometa casarse amb Rita:
“Ell va dir que no li feia res que fos joveneta.”
46: Vicenç insistia altres dies:
“Va tornar en Vicenç, cridat per l’Antoni.”
I vam anar al seu bar a sopar:
“I vam anar a sopar al bar d’en Vicenç.”
47: La Rita va fixar el dia per casar-se:
“La Rita va fixar el dia per casar-se davant de tots i va dir que deia que sí.”
48: I va venir el casament:
“I vam fer el casament i, al mateix temps, la celebració de l’aniversari del meu casament amb l’Antoni.”
49: A la nit Colometa es va despertar:
“En va despertar en Toni quan va tornar.”
Adrián Calomarde, Román Sedze i Santiago Fernández.